Palau-solità i Plegamans és format històricament per dos nuclis de població o dues parròquies, per una banda, Palau-solità, i per l'altra, Plegamans. El topònim de Palau-solità ja el trobem al Cartolari del Monestir de Sant Cugat l'any 955 i el de Plegamans, l'any 962. Ramon Berenguer IV (1113-1162) va establir les Universitats (actuals municipis), cosa que va motivar que poc a poc les Parròquies (unitat administrativa eclesiàstica) s'anessin juntant per formar una Universitat o Comú (nom que encara perdura a Andorra per designar els municipis), com va passar en el nostre poble, si bé no hi ha constància documental de nomenament de Batlle de 'Palau solità e Plegamans' fins l'any 1440. No fou fins l'any 1698 que el Consell del Comú (òrgan rector de la Universitat o Comú) de Palau-solità i Plegamans va prendre la decisió d'adquirir una casa per reunir-se (que seria la Casa del Comú, el que ara diem Ajuntament).
Així, el nom del municipi està format pels noms de les dues Parròquies (Palau-solità per un costat i Plegamans per l'altre), els quals es van mantenint al llarg dels anys amb petites variacions. No és fins l'any 1939, just acabada la Guerra Civil, concretament el 5 de març, que el president de la 'Comisión Gestora del Ayuntamiento', Don Bartolomé Soler, proposa “en un breve y elocuente discurso” (com consta a les actes municipals) la refosa dels noms de les dues parròquies (Palau-solità una, i Plegamans, l'altra) ja que “solo condiciona a crear rencillas entre los vecinos y entorpecer la labor del municipio”, així proposa que la població passi a anomenar-se Palau de Plegamans. Els membres d'aquesta “comissió gestora” després de “razonada discusión” donen conformitat a la proposta. El 22 d'agost del mateix any el nou nom del municipi esdevé oficial.
No fou fins el 23 de desembre de 1999, 60 anys després, que el consistori decidí recuperar el nom històric de la població. I es decideix recuperar els dos topònims seguint les indicacions de l'Institut d'Estudis Catalans. Així, aquesta institució proposa: “... recuperar el nom de Palau-solità, ja que la preposició “de” a Palau de Plegamans connota una dependència o submissió a Plegamans, quan mai ha estat així, i per altra part la normativa del guió Palau-solità, lliga sense unir els dos antics topònims alhora que la conjunció copulativa “i” a Palau-solità i Plegamans reconeix un tercer topònim, Plegamans”.