Llocs d'interès :: Pàgina Detall

Església reformada d'estil romànic del segle XII.

A la façana principal, porta d'arc rodó de mig punt adovellat. Rosassa amb reixa senzilla per la part exterior. Teulada a dues vessants de teules àrabs. Campanar de planta quadrada.

L'edifici tal com avui es pot veure té la planta en forma de creu, sense tenir en commpte les ampliacions més modernes que s'han fet els últims temps, però cal pensa en la possibilitat que originàriament hagué estat de creu grega i amb una orientació perpendicular a l'actual.

Segons el pergamí que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la consagració del temple de Santa Maria de Palau-solità va ser el 14 de novembre de 1122. La ceremònia de consagració la va realitzar l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Santa Oleguer.

Cap a l'any 1307 es va canviar l'orientació de l'església, segons manà el bisbe Ponç de Gualba.

La pica de batjar té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498.

El 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de cosntruir nous.

El 1513 s'encarregà un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés-pintor anònim de l'escola valenciana que el pintarà amb dos deixebles seus. És important també el retaule de l'altar del Roser, amb un antipende de ceràmica fet per Llorenç Pasollas, un dels grans ceramistes de Catalunya del segles XVIi.

Fins l'any 1933 hi havia un pas que comunicaca l'església amb la rectoria, construït l'any 1575 per poder guardar millor els tresors i que es conservaven un conjunt d'importants peces d'orfebreria que daten del segles XVI.

A més de la funció religiosa, des dels anys setanta el Patronat de les Nits Musicals de Palau-solità i actualment l'associació Amics de la Música Clàssica organitza uns concerts que sempre han tingut mot bona acollida.