Llocs d'interès :: Pàgina Detall

L'ermita malgrat l'estat ruïnós en el que es troba, conserva part de la seva estructura: planta rectangular amb absis (totalment en runes); només una part de la nau es conserva.

La façana principal està feta amb pedres poc escairades. El portal d'entrada és d'arc rodó i de pedres més o menys escairades que formen el dovellat. Teulada a dues vessants amb teules àrabs. Sobresurt el campanar amb lloc per una sola campana.

L'ermita actualment forma par de les dependències privades d'una casa de pagés.

En excavacions recents es van trobar les restes humanes del que pot ser un monjo templari del segle XII. També es van trobar restes de ceràmica de principis del mateix segle. Les actuacions arqueològiques fetes darrerament han permès identificar la part més antiga de l'ésglésia, que correspondria a la part inferior de les parets, esent la volta de la nau d'arc apuntat i la porta antiga de la mateixa forma. La porta actual, d'estil romànic, sembla feta posteriorment.

L'ermita forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya, la de Palau del Vallès. L'any 1171 era considerada com a una de les comandes més poderoses. Al llarg de la seva existència sempre ha tingut renom i fama de poder i riquesa. A finals del segles XVII els feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen l'ermita. La llei de desamortització del Mendizàbla, l'any 1835, fa que la capella passi a mans de l'Estat. Més tard va ser comprada per un particular.

Els objectes religiosos més importants, com el retaule de la Santa, la mes de l'altar i la campana passen a la parròquia de Santa Maria de Palau-solità