(Fuente Vaqueros, Granada, 1898 – entre Víznar i Alfecar, Granada, 1936). Poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en altres arts com la música i la pintura. Adscrit a l'anomenada generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle xx. Com a dramaturg, se'l considera un dels millors del teatre espanyol del segle xx.

Era fill de família benestant que el va educar des de nen en l’amor a les arts. Va estudiar a la Residencia de Estudiantes de Madrid, lloc de trobada dels intel·lectuals i artistes més avantguardistes del moment. Es va llicenciar en Dret a Granada però no va exercir. Ja des de ben jove escriu i deixa patent la seva empenta. Quan el 1929 marxa a Nova York ja havia publicat les seves obres més conegudes: Mariana Pineda, Canciones i Primer romancero gitano. A la metròpoli americana, va escriure el seu famós Poeta en Nueva York. Durant la Segona República va dirigir la companyia de teatre La Barraca, amb la qual va representar sobretot obres clàssiques del segle d’or espanyol. Aleshores és quan escriu Bodas de Sangre i Yerma. Després escriurà la famosa La casa de Bernarda Alba.

Políticament afí al Front Popular i obertament homosexual, dos delictes intolerables pels franquistes, un mes després del cop d’estat de Franco, després d’una denúncia anònima, va ser detingut i afusellat, el 16 d’agost de 1936, quan només tenia 38 anys. La recerca de les seves restes ha estat un referent en l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica.

La plaça en el seu honor és al costat del carrer de Can Cortès i s’accedeix des del Camí Reial. Va ser inaugurada el novembre de 1998.