Milers de professionals de l’ensenyament i estudiants han sortit al carrer per manifestar-se massivament en defensa d’una educació pública de qualitat i en català. Jornades que han suposat una veritable rebel·lió social.

Prou de normalitzar la repressió contra la nostra llengua. Hem de deixar de plegar-nos als designis dels tribunals franquistes. La recent proposta de reforma de la Llei de Política Lingüística acordada per ERC, JUNTS, PSC i els Comuns és un escàndol i suposa un acatament de facto de la sentència del tribunal espanyol TSJC.

No podem sostraure’ns a la necessitat de fer una alerta responsable sobre l’ús de la llengua catalana a la nostra població. Vivim una realitat que obviem massa sovint perquè és més còmode, però ens fa caure en la demagògia que vol imposar el nacionalisme espanyol més reaccionari. És absolutament necessari que prenguem consciència de la importància de preservar el català per a les properes generacions.“Salvar l’arbre dels mots” -diu Espriu-. Necessitem eines i voluntat.

Segurament que, tant les persones autòctones com les arribades d’altres indrets de l’estat espanyol o bé d’altres terres, coincidim en que la pluralitat lingüística és una riquesa que s’ha de preservar i estarem d’acord que la llengua pròpia dels territoris s’ha de parlar, ensenyar a l’escola, parlar-la, conèixer-la, conservar-la i sobretot no minoritzar-la. Aquesta actitud responsable no vulnera l’aprenentatge de la llengua castellana parlada àm pliament per totes les persones i d’una manera absolutament natural.

No podem caure en les proclames populistes que volen fer-nos creure que viure a Catalunya i parlar català és un atemptat a la resta de l’estat.

en positiu podem aconseguir grans resultats.