Notícies

Durant la temporada de poda es disposarà d’un espai a la deixalleria per separar la poda de les moreres de la resta d’arbres

L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha detectat una plaga d’escarabat vespa barrinador de les moreres als parcs i jardins públics, i a la via pública de la vila. Aquest és un insecte que ataca a les moreres, especialment les més velles.

L’Ajuntament informa que durant la temporada de poda es disposarà d’un espai a la deixalleria per separar la poda de les moreres de la resta d’arbres. A causa dels seus hàbits barrinadors, es tracta d’una plaga de difícil control, però el consistori realitzarà una actuació de control en els exemplars de l’espai públic afectats en forma d’injecció de substància insecticida mitjançant sistema d’endoteràpia.

Concretament, l’actuació es farà en tots els exemplars de morera de l’espai públic presents en la zona de Can Cladelles que és la zona on la pressió de la plaga és més gran. A banda d’aquesta zona, també es tractaran els exemplars situats en l’espai públic en aquelles zones puntuals on s’han trobat exemplars afectats.

A més, es realitzarà un seguiment a mig termini de tots els exemplars de morera presents en l’espai públic del municipi per avaluar les possibles afectacions futures en els mateixos i determinar si és necessari adoptar mesures de control addicionals.

Escarabat vespa barrinador de les moreres

Xylotrechus chinensis, conegut com l’escarabat vespa barrinador de les moreres, és un insecte coleòpter pertanyent a la família dels cerambícids, originari del nord-est d’Àsia (la Xina, Corea, el Japó i Taiwan).

Els danys a les moreres els provoquen les larves d’aquest insecte que barrinen i s’alimenten de la part externa viva dels troncs i les branques de l’arbre, de manera que interrompen el flux de la saba, i poden arribar a produir la mort dels arbres.

Els símptomes més evidents d’infestació són els forats de sortida dels adults (els escarabats) que poden veure’s als troncs i les branques de les moreres. L’escorça infestada de l’arbre també acaba morint, i aleshores s’asseca i es desprèn, cosa que deixa vista la part dura o xilema.