Dues Parròquies, c. de les
Palau-solità i Plegamans es va gestar a partir de la unió de dues parròquies (unitat administrativa eclesiàstica), que eren dos nuclis de població: la de Sant Genís de Plegamans i la de Santa Maria de Palau-solitar. Les parròquies estaven sota la protecció dels grans monestirs, en el cas del poble, del Monestir de Sant Cugat. El topònim de Palau-solitar ja es trobava al Cartulari del Monestir de Sant Cugat l’any 955, i el de Plegamans, el 962. Ramon Berenguer IV (1113-1162) establí les Universitats, actuals municipis, ordenant que les parròquies s’anessin ajuntant per formar una Universitat o Comú. Al poble, el 1698 el Consell del Comú va prendre la decisió d’adquirir una casa per reunir-se (abans ho havien fet al camp), origen de l’actual Ajuntament. Aquest edifici hauria d’estar a la frontera entre totes dues parròquies (la separació és al Camí Reial). En qualsevol cas, es trigaria molt de temps, fins al segle xviii, en comprar-lo; abans es reunien en llocs que estaven ubicats a l’actual Camí Reial, a la frontera de les dues parròquies, a Ca l’Abundàncies i Cal Boni (antic forn de pa). Per fer-nos una idea de les dimensions de les parròquies, al segle xiv, el fogatge (cens) identificava 30 focs (llars) a Plegamans, que incloïa Gallecs, i 18 a Palau-solitar.
A l’hora de nomenar alcalde, fins a principis del segle xx, s’acostumava a alternar persones d’una i d’altra parròquia perquè no hi hagués problemes. Cal dir també, que durant molt de temps, les parròquies continuaven fent activitats per separat, com les festes majors. Encara al poble trobem famílies i persones que segueixen tenint un cert sentiment de pertinença a alguna de les dues parròquies.
El carrer de les Dues Parròquies, al barri del Carrer de Dalt, està just al límit que separava les antigues dues parròquies. El carrer és un dels més antics del poble. El van retolar el 1935, però ja l’havien anomenat abans amb aquest nom.