Emili Oromí i Sorribas (Agramunt, 1895 – Barcelona, 1942). Va ser un empresari tèxtil que començà a estiuejar a Palau-solità i Plegamans als anys vint del segle passat. Es va enamorar del poble i va comprar un terreny al barri de Montjuïc (ell va ser qui va anomenar el turó com la muntanya de Barcelona) per construir el 1926 la casa familiar. Apassionat dels esports, va ser el primer mecenes del Futbol Club Palau.

Emili Oromí era fill d’un sastre que també feia de pagès. De jove va anar a Barcelona i va fundar una empresa tèxtil, Mattes i Cia., amb la qual va tenir èxit econòmic. Va obrir a Barcelona la primera botiga pret-a-porter, al Portal de l’Àngel.

A primers del segle xx, va llogar una casa al poble, a l’actual carrer Montjuïc,  per venir amb la família a estiuejar. El poble i la gent li van agradar i va decidir fer-se una casa. Per això, va comprar un terreny gran al turó de Montjuïc, es va edificar l’habitatge i, gran aficionat a l’esport, al voltant va construir una espècie de complex esportiu on ara hi ha la zona industrial del carrer Navarra. Aquest complex comptava amb camp de tennis, frontó i camp de futbol. Sembla que el camp de futbol el va fer pensant en els joves del poble que no tenien un lloc adequat per jugar-hi i es va convertir en el que podríem dir, el primer mecenes de l’equip de Futbol Palau, en què jugava. El camp es va inaugurar l’any 1932 i ja tenia vestidors, una caseta a la vora de la riera de Caldes on es canviaven els jugadors. Aquest camp de futbol estava envoltat d’arbres petits i era conegut com el Bell Estar. Cal pensar que en aquell temps el poble era molt petit, la població s’acostava les set-centes persones.

La família tenia un gran interès per la cultura i la música. Les dues filles més petites, la Beneta i la Dolors, són professionals consagrades i reconegudes de la música i l’artesania de tapissos, respectivament. Totes dues tenen una casa al poble.

La casa noucentista que es va construir el senyor Oromí a l’entrada de la urbanització té un gran interès arquitectònic i està declarada BCIL (Bé Cultural d’Interès

Local).

El carrer dedicat a l’Emili Oromí és molt petit, està situat al final de la urbanització de Montjuïc i es va anomenar molt recentment.