Empúries, c. d’
Va ser una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana, ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l’Escala, al qual pertany, i al sud de Sant Martí d’Empúries (que havia estat capital a l’edat mitjana del comtat d’Empúries). S'estén des de l'antiga gola del riu Fluvià fins a tocar l'antic braç del Ter que desembocava al nord de l'Escala, a la platja del Rec del Molí.
Empúries va ser abandonada per la decadència de l’imperi Romà cap al segle v i després destruïda pels musulmans cap al segle x. Tot i que hi hagué algunes intervencions a la recerca de pedra per a les construccions i d’antiguitats per a col·leccions privades, no fou fins a meitats del segle xix quan es va fer la primera actuació amb diner públic, que es va abandonar per manca de resultats i de finançament. És a partir de 1908 que van començar les excavacions organitzades de manera planificada i amb objectius predefinits, sota les ordres de Josep Puig i Cadafalch, operacions que continuen avui. Es considera que s’ha excavat menys d’un 25% del jaciment. Actualment el recinte és propietat de la Generalitat de Catalunya i les ruïnes formen part d'un parc arqueològic. A dins del recinte hi ha l'antic convent de Santa Maria de Gràcia d’Empúries, pràcticament reconstruït durant la dècada del 1910, que allotja un museu monogràfic (MAC-Empúries) El conjunt arqueològic grec d'Empúries es troba en l'espera de ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat.
És un carrer que travessa el camí de Can Riera, en el barri amb el mateix nom.