Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 1937 – Barcelona, 2000). Economista i polític català. Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, va estudiar a la Universitat de La Sorbona, a París. Va ser militant del PSC i un dels fundadors del PSPV (Partit Socialista País Valencià).

Quan era professor ajudant a la Universitat de Barcelona va ser expedientat, detingut i expulsat en diverses ocasions per la seva activitat política antifranquista. L’abril de 1980 va ser elegit portaveu del PSC al Congrés de Diputats i, després de les eleccions de 1982, fou nomenat per Felipe González ministre de Sanitat i Consum. Com a fita important d'aquest mandat, se’l considera el pare intel·lectual de la "Ley General de Sanidad" de 1984, on es posen les bases legals de la universalització de l'atenció sanitària. El maig de 1986 es va retirar de la primera fila política per tornar a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de la Universitat de Barcelona. En 1989 va ser nomenat rector de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), amb seu a Santander. Lluch va treballar per descentralitzar els cursos d’estiu d’aquesta universitat. Va ser assassinat per ETA el 21 de novembre del 2000.

Trobem aquesta plaça al centre del poble, al costat de l’institut.