Folch i Torres, av. de
Josep Maria Folch i Torres (Barcelona 1880 − 1950). Novel·lista, narrador i autor teatral, l’escriptor més popular a Catalunya en la seva època. A través de les Pàgines viscudes publicades en el setmanari En Patufet, de les novel·les per a joves i del teatre per a infants (va ser el creador del teatre català infantil) va ensenyar a llegir en català a diverses generacions.
Nascut en una família benestant amb inquietuds artístiques (tots els seus germans van tenir activitats relacionades amb les arts), va començar a estiuejar a primers del segle xx al poble. Com que li va agradar, va comprar uns terrenys i es va construir una casa (1924-1925), que esdevindria el lloc d’estiueig de la família i residència principal en les èpoques més dures de la Guerra Civil i bombardejos de Barcelona. Més tard, hi viuran alguns dels seus descendents. La torre de la casa ara és propietat de l’Ajuntament. A la casa de Folch i Torres, alguns nens del poble van començar a rebre classes en català. Als jardins que queden a tocar l’avinguda Catalunya, s’hi va arribar a fer un escenari amb platea on es representaven les seves obres de teatre. Molta de la seva obra literària va ser escrita al poble.
Va començar a publicar de manera regular des de molt jove. Va col·laborar amb diferents mitjans com ara: El Poble Català, Joventut i D’Ací i d’Allà, i va dirigir la revista L’Atlàntida i el setmanari La Tralla, des d’on va llançar campanyes nacionalistes. Folch i Torres tenia una activitat política catalanista activa, fou secretari del grup polític Unió Catalanista i de l’entitat cultural Orfeó Català. A causa del seu posicionament polític es va exiliar a França entre el 1905 i 1908. Va fundar Els pomells de Joventut de Catalunya.
Entre les novel·les en trobem d’estil naturalista i de caire psicològic: Lària (1904), primer premi del concurs de novel·les de L’Avenç, Joan Endal (1909), la més reeixida, i Vers la llum. A finals de 1909 Bagunyà, l’editor d’En Patufet, la primera revista infantil en català que gaudia d’una gran repercussió en aquells moments, li va encarregar una novel·la per publicar en el suplement, com una sèrie. El resultat va ser Aventures extraordinàries d’en Massagran. De seguida, a causa del gran èxit, va entrar a treballar a la redacció del setmanari, el qual dirigirà en tornar de l’exili. El 1915 hi publica una historieta amb el títol Pàgines viscudes; fins al 1938 n’hi publicarà centenars (il·lustrades sempre pel dibuixant Joan G. Junceda). Aquestes historietes tindran un gran èxit de vendes (En Patufet venia 65.000 exemplars setmanals) i van contribuir a la normalització de la llengua catalana. Per a la Biblioteca Patufet, escriurà diverses novel·les d’aventures. És un dels escriptors catalans més prolífics: va escriure desenes d’obres de teatre, diverses novel·les i moltíssims contes, poesies i prosa publicats en premsa. La seva obra de teatre Els Pastorets és la més representada del teatre català.
Josep Maria Folch i Torres és la persona més homenatjada al poble. El seu nom el porta un dels col·legis i en el nomenclàtor hi figuren una avinguda i un carrer, en el qual hi ha un monòlit en la seva memòria (ubicat al costat de l’Escola Bressol Patufet). La Fundació Folch i Torres, que té la seu al castell, té cura de l’arxiu.
L’avinguda és l’accés des de l’avinguda Catalunya al barri de Can Falguera. Al començament, separant els dos carrils, hi ha col·locada una gran pedra que van instal·lar els promotors de la zona nord de la urbanització, Tomàs Farnés i Francesc Casajuana com indicador de l’accés a la promoció d’habitatges. Quan el 1980, amb motiu de la celebració del centenari del naixement de l’escriptor, la Junta de l’Associació de Veïns de Can Falguera va proposar posar el nom al carrer, a la pedra s’hi va col·locar una placa commemorativa.