Jaume Balmes, pl.
Jaume Balmes i Urpià (Vic, 1810 – 1848). Eclesiàstic i filòsof. És considerat el filòsof més important del segle xix espanyol.
Va ingressar al seminari de Vic i estudià filosofia i teologia a la Universitat de Cervera. Fou ordenat sacerdot a Vic, on fou professor de matemàtiques durant uns anys. Després va viatjar per França i Anglaterra i es va interessar pel moviment intel·lectual francès i els problemes socials. Va tornar a Barcelona per dirigir la revista La Sociedad. En els seus escrits parla dels problemes econòmics, socials i religiosos espanyols i es manifesta partidari de la protecció de la indústria catalana i de l’agricultura. També és partidari de les associacions obreres com a instrument de pressió per al canvi social, cosa que va afavorir que el seu pensament assolís molt prestigi. Després va anar a Madrid (1944-1948) per tal d’influir més directament en la política espanyola, i va anar alternant els escrits filosòfics amb els polítics, en gran part centrats en els problemes socials de Catalunya. A Madrid va dirigir la revista Pensamientos de la nación, en la qual va desenvolupar el seu ideari: monarquia, unitat dels liberals i carlista. Va escriure diversos llibres de filosofia, entre els més importants, El criterio i El protestantismo comparado con el catolicismo, en sus relaciones con la civilización. Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola i soci de l’Acadèmia de la Religió de Roma. La seva filosofia s’ha definit com la del sentit comú. Malalt, va tornar a Vic on va morir als 37 anys.
La plaça es troba a la Sagrera.