Jaume I, c. de
Jaume I d’Aragó (Montpeller, 1209 – Alzira, 1276). Jaume I, conegut com el Conqueridor fou sobirà de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d’Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d’Urgell i senyor de Montpeller. Era fill de Pere II el Catòlic, rei d’Aragó i comte de Barcelona, i de Maria de Montpeller. Va començar a regnar a l'edat de 10 anys amb el suport del Consell Reial. Abans, entre els sis i els nou anys, va estar al castell de Montsó instruït pels cavallers templers. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
El seu regnat es va caracteritzar perquè va anar conquerint territoris i expandint-los per la Mediterrània; primer va expulsar els musulmans de Mallorca i després de València, on va crear regnes autònoms integrats a la Corona d’Aragó. Per a la conquesta de Mallorca, Jaume I va nomenar Ramon de Plegamans, el cavaller més important de la dinastia Plegamans, procurador per tal de preparar a Salou tot l’estol i proveïment per a l’expedició (a la sala de plens de l’Ajuntament hi ha un mural que ho commemora).
Jaume I era un home culte i intel·ligent que va afavorir els municipis i la burgesia. En les seves disputes amb la noblesa faria servir la doctrina jurídica romana revitalitzada per l’escola de Bolonya, que afirmava la supremacia del príncep. Va organitzar el Consell de Cent, l’òrgan de govern municipal de Barcelona. Va promoure el llibre del Consolat del mar, compendi de dret marítim. Al seu regnat es va produir el naixement de la consciència territorial en la Corona d’Aragó, especialment als estats fundacionals d’Aragó i de Catalunya. Quan va morir, els seus fills van tenir importants disputes territorials per l’herència.
El carrer que li va dedicar l’Ajuntament és després de Can Cladelles, a tocar el camí de Santa Magdalena d’accés a la comanda templera (Jaume I havia estat instruït de nen pels templers i va ser un protector de l’orde tota la vida).