Arquitecte Falguera, c. de l’
Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876 − 1947). Arquitecte i historiador d’art. La seva obra se situa entre els moviments del modernisme i el noucentisme. Va tenir un gran lligam amb el poble pel fet que la seva família era la propietària de Can Falguera, una de les masies més antigues del municipi.
Fill d’un notari barceloní, a la universitat va ser alumne de Domènech i Montaner. Va estar influenciat pel modernisme de Gaudí i de Puig i Cadafalch. Va començar a treballar a Palau-solità i Plegamans on va fer habitatges, una part del cementiri i va remodelar la façana posterior de l’Ajuntament. Altres pobles on va treballar són Sentmenat (cementiri), Castellar del Vallès i Tossa de Mar. L'any 1906 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona, primer com a arquitecte ajudant i després com a cap d'arquitectes. Des d'aquesta posició, va remodelar l’edifici de l’Ajuntament de Barcelona i va construir els seus edificis més emblemàtics: el Conservatori Municipal de Música de Barcelona i la Casa de la Lactància.
Amb l'arribada del noucentisme va orientar la seva activitat a la restauració d'edificis medievals.
Com a historiador va escriure obres sobre arquitectura romànica catalana.
Durant la Guerra Civil va ser torturat per la FAI, cosa que el va afectar molt profundament, no només en la seva vida personal sinó també en la professional. Tot i que va continuar treballant a l’Ajuntament de Barcelona, ja no va projectar cap obra més.
El carrer és a la frontera entre el Pla de l’Alzina i el barri del Carrer de Dalt i és on hi ha l’Escola Palau.