Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860 – 1911). Poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle (del xix al xx). El 1894 va guanyar els Jocs Florals amb La sardana. Una de les seves obres fonamentals és Visions i cants, amb la qual es va consagrar. Es considera hereu de Verdaguer i el poeta més gran en llengua catalana.

Fill d’un empresari tèxtil, va estudiar Dret, però va decidir dedicar-se al periodisme i la literatura. El 1893 fou elegit membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i publicà La vaca cega, obra mestra de la poesia catalana. Més endavant va escriure: Visions i cants, Las madres del alma, L’oda nova a Barcelona, etc.

Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i va desenvolupar la «teoria de la paraula viva», que va crear escola. Va escriure en prosa més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs, però el que li va donar fama va ser la poesia. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya li va permetre projectar una opinió que va tenir una important influència social, sobretot quan va qüestionar la burgesia arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909). Va traduir al català obres de grans autors alemanys, ja que dominava aquest idioma.

En el vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Va mantenir una important relació epistolar amb Unamuno.

El carrer és al barri Carrer de Baix.