Josep Tarradellas, c. de
Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 – Barcelona, 1988). Polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l’exili des de 1954 fins a 1977, i de la Generalitat provisional des d’aquesta data fins a 1978.
Les seves conviccions catalanistes i d’esquerres el van portar a participar en l'oposició republicana contra la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) com a militant de diversos grups que, el 1931, es van integrar en la coalició Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual va ser secretari (1931-1936). Fou diputat de les Corts espanyoles quan es va aprovar el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya (1932), també diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i estret col·laborador del primer president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. No obstant això, va ser expulsat del govern i del partit per desavinences polítiques amb Francesc Macià el 1933. Més tard va ser empresonat per la seva implicació en la Revolució de 1934 contra el govern dretà de la República. Va tornar a Esquerra Republicana i, després del triomf electoral del Front Popular el 1936, va tornar a entrar al govern de la Generalitat com a conseller de Serveis Públics, d’Economia i de Finances, i més tard com a Conseller Primer. El febrer de 1939, amb la Guerra Civil perduda, Tarradellas va partir a l'exili a França (va refusar ser ministre del govern de la República Espanyola a l’exili). El 1954 Josep Tarradellas fou elegit president del govern català a l'exili en dimitir Josep Irla per motius de salut. En morir el dictador Franco i iniciar-se la transició a la democràcia a Espanya, Tarradellas va tornar a Barcelona. Prèviament, Adolfo Suárez va reconèixer la legitimitat del càrrec en nomenar-lo president d'un govern preautonòmic de coalició encaminat a restablir l'autogovern català. El 17 d’octubre de 1977 fou nomenat president de la Generalitat i el 23 d’octubre, des del balcó del Palau de la Generalitat, va cridar a la multitud que omplia la plaça de Sant Jaume la seva coneguda frase: “Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí”.
No obstant això, un cop aprovat el nou Estatut (1979), les eleccions catalanes van donar el poder a la coalició de centredreta encapçalada per Jordi Pujol (1980), moment en què Tarradellas es va retirar de la vida política. El 1986 se li va concedir el títol nobiliari de marquès de Tarradellas.
El carrer amb el seu nom és al centre, a tocar la plaça 1 d’octubre.