Lluís Companys, c. de
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Lleida, 1882 – Barcelona, 1940). Polític català d'ideologia catalanista i republicana. Va exercir també d’advocat. Fou president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre de marina del Govern de la Segona República Espanyola (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya (1934 i 1936-1940) i president d’ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat a l’Estat espanyol, per ordre del govern franquista (al Castell de Montjuïc).
Fill de família benestant pagesa, va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Des de jove va tenir una activitat política important com a militant i dirigent del reformisme republicà a Catalunya i va militar en diversos grups nacionalistes. Amb Francesc Layret, entre d’altres, creà el Partit Republicà Català el 1917, que va perdurar fins al 1931. Fou cofundador de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya (1922), de la qual va ser advocat assessor. Per la seva activitat política, fou detingut i deportat al castell de Maó el 1920, i uns anys més tard, l’any 1930, empresonat. Va participar en la Conferència d’Esquerres Catalanes (març 1931), de la qual neix Esquerra Republicana de Catalunya, i va formar part del seu directori en representació del Partit Republicà Català.
Companys va exercir molts càrrecs polítics, alguns de poca durada. Va ser regidor de l’Ajuntament de Sabadell (en el lloc de Francesc Layret quan aquest va ser assassinat), del de Barcelona, diputat de les Corts Espanyoles en dues ocasions, diputat de les Corts Catalanes, ministre de Marina del Govern republicà Espanyol, governador civil de Barcelona, president d’Esquerra Republicana i president de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà l’1 de gener de 1934 en morir el president de la Generalitat Francesc Macià. Va ser l’artífex de la controvertida llei de Contractes de Conreu, que fou anul·lada pel govern espanyol, en uns temps políticament molt convulsos.
Companys es va reafirmar cada cop més en el seu nacionalisme, que el portà el 6 d’octubre de 1934 a proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i a viure directament els fets del Sis d’Octubre. Aquest intent secessionista va desembocar en l’empresonament dels membres del Govern Català i la suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Núria. Condemnat a trenta anys de reclusió major pel govern radical-cedista de la República Espanyola, va complir part de la condemna al penal d’El Puerto de Santa María (Cadis). Alliberat per la victòria del Front Popular (febrer del 1936), fou elegit diputat pel Front d’Esquerres de Catalunya i ocupà de nou la presidència de la Generalitat. En produir-se el cop d’estat de Franco el juliol de 1936, treballà activament en la resistència de Barcelona i s’esforçà a mantenir l’equilibri de forces catalanistes amb Josep Tarradellas com a Conseller Primer. El gener de 1939, a punt de l’entrada de les forces franquistes a Barcelona, es va exiliar a França. Detingut per les forces del govern alemany a Baule-les-Pins (Bretanya) l’agost de 1940, li fou aplicada l’extradició i el van lliurar a Espanya. Després d’un consell de guerra sumaríssim, fou afusellat el 15 d’octubre de 1940 al Castell de Montjuïc. Des de 1985, les seves despulles reposen en un mausoleu al Fossar de la Pedrera.
El 29 de setembre de 2008, en un acte solemne a la Generalitat de Catalunya, la cònsol general d’Alemanya i el cònsol general francès a Catalunya, en representació dels respectius governs, van assumir la responsabilitat en la detenció i deportació del president Lluís Companys, lliurat al govern franquista.