Mercè Rodoreda, pl.
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 − Girona, 1983). Escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980. És considerada com a l’escriptora en llengua catalana contemporània més influent per la repercussió internacional de la seva obra, traduïda a més de trenta idiomes.
Filla única, el seu pare era amant de la poesia i li va transmetre des de ben petita l’interès per la literatura. La producció de Rodoreda comprèn tots els gèneres literaris: novel·la, poesia, teatre i conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.
En 1938 va publicar Aloma, amb la qual obté el premi Creixell de novel·la, obra que reescriu i torna a publicar l’any 1969. El 1958 va guanyar el premi Víctor Català amb Vint-i-dos contes.
En acabar la Guerra Civil, s’exilia a França per consell de la seva mare, que temia que la seva filla pogués ser represaliada perquè havia treballat de traductora a la Generalitat i havia col·laborat amb revistes republicanes. En anar-se’n, Mercè Rodoreda es va separar del seu marit i va deixar el fill amb la seva mare, cosa que en alguns ambients fou criticat. Després mantindrà una relació sentimental amb Armand Obiols, escriptor del grup de Sabadell.
Als anys cinquanta del segle xx, va anar a viure a Ginebra i va treballar com a traductora a la UNESCO. Cinc anys més tard va escriure la primera novel·la de postguerra: Jardí vora la mar, a la qual segueix la seva obra més famosa, La plaça del diamant. Altres obres són: Soc una dona honrada?, Mirall trencat, o Quanta, quanta guerra. El 1972 torna a Catalunya i s’estableix a Romanyà de la Selva (Girona) on va seguir escrivint fins que morí. Tres anys després de la seva mort es va publicar La mort i la primavera, l’última novel·la, inacabada.
La plaça és al Carrer de Baix, a tocar el barri de la Pedra Llarga, molt a prop de l’escola Cann Periquet.