Arquitecte Sert, c. de l’
Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1902 − 1983). Arquitecte i urbanista català, el principal representant a Catalunya de l’Arquitectura Racionalista, i un dels artífexs de la creació el 1929 del Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC). Aquest grup difonia els principis del moviment modern. Junt amb l’arquitecte Torres Clavé, és autor de les escoles de la Carrerada del poble (conegudes com a escoles noves) que es van edificar l’any 1934, un projecte avalat per la Generalitat que pretenia ser model per les noves escoles que havien de construir-se per Catalunya. Aquest model seguia el principi racionalista de simplicitat i racionalitat en les formes, la higiene i la funcionalitat. Era un projecte molt avantguardista per al seu temps.
Sert es va interessar des de ben jove per l'obra de Gaudí i per la del seu oncle, el pintor Josep Maria Sert (vegeu carrer Pintor Sert). Va començar a treballar amb Le Corbusier (principal figura europea del racionalisme) a París, on va construir el Pavelló de la República espanyola per a l’Exposició Universal de París de 1937. Aquest pavelló estava situat al costat del de l'Alemanya nazi, just quan Espanya estava en plena Guerra Civil i l'aviació alemanya acabava de bombardejar Guernica. La contribució de Picasso a l’Exposició fou precisament El Guernica, cosa que va afavorir l’atenció del públic a l’obra de Sert.
En finalitzar la Guerra Civil, va ser represaliat pel govern franquista i inhabilitat per a la pràctica de l'exercici professional, per la qual cosa el 1941 es va exiliar a Nova York. Allà va treballar desenvolupant diversos plans urbanístics, especialment en ciutats sud-americanes. Als Estats Units fou professor a la Universitat de Yale i degà de l'Escola de Disseny de la Universitat de Harvard. Des d’aquest càrrec inicià el primer programa del món en planejament urbà, que integrava els programes d'arquitectura, urbanisme i paisatgisme.
Entre les seves obres més notables es troben: el Science Center de la Universitat de Harvard, la fundació Miró a Montjuïc (Barcelona), la fundació Maeght a França, la casa Bloc de Barcelona (coautor), la Residència d’estudiants del MIT a Boston o l’edifici de l’àrea de servei anomenada Porta Catalana situat a l’autopista AP7 a La Jonquera.
El carrer que li va dedicar l’Ajuntament és al centre del poble, molt a prop de les escoles noves, ara Escola Folch i Torres (edifici Sert).