Montjuïc, c. de
El nom del carrer respon al fet que és el d’accés al barri de Montjuïc des del carrer Sant Oleguer (continuació de la Carrerada). Montjuïc és un petit turó que acaba en una plana. Abans hi havia hagut vinyes i terres de conreu, a més d’arbres fruiters.
Aquest nom el va posar el senyor Emili Oromí, un dels primers estiuejants del poble, que hi va arribar als anys vint del segle xx. Inicialment, va viure en una casa llogada d’aquest carrer (abans sense nom) i després va comprar al voltant un terreny gran i s’hi va fer una casa amb jardí i un gran complex esportiu (vegeu carrer Emili Oromí). Sembla que el nom l’hauria escollit perquè hi trobava una espècie de similitud amb la muntanya de Montjuïc de Barcelona, ja que, com passa amb la muntanya barcelonesa, des del turó hi havia una bona vista del poble. Aquesta suposició es corrobora també perquè als jardins de Ca l’Oromí hi havia una font amb el nom de La font del gat, com la que hi ha al parc de Montjuïc de Barcelona.