Mossèn Cinto Verdaguer, c.
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles 1845 − Vallvidrera, 1902). Líder religiós i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença va tornar a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
De família pagesa i pobre, va estudiar al Seminari Conciliar de Vic. Als 20 anys es va presentar als Jocs Florals de Barcelona i li van premiar dues de les obres. Va assistir a la festa, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, vestit de pagès mudat, i la seva imatge va causar un gran impacte. Gràcies als Jocs Florals va entrar en relació amb persones del món literari que el van orientar en els inicis com a escriptor.
Quan tenia 25 anys, Jacint Verdaguer va ser ordenat sacerdot a Vic. L'any següent és nomenat vicari de Vinyoles d’Orris, on viu un dur episodi relacionat amb la Tercera Guerra Carlina. Per problemes de salut, va deixar la parròquia. Més tard, el 1874 va entrar com a capellà de vaixell als vapors de la Companyia Transatlàntica, la naviliera del futur marquès de Comillas. Durant vint mesos va fer nou viatges per la ruta de les Antilles. Amb la vida marinera va restablir la salut i va agafar el gust per viatjar. A finals de l’any 1876, el futur marquès el contractà com a capellà domèstic a la residència de Barcelona, el palau Moja, a la Rambla, on l’escriptor va viure fins a l’any 1893. Aquest període va estar marcat pels èxits socials i literaris, per una banda, i per una altra, per l’activisme patriòtic, el qual va fer que participés en els principals actes del moviment catalanista conservador engegat per l'església catalana, com el Mil·lenari de Montserrat i la restauració del monestir de Ripoll. L'autor hi és present com a braç literari del moviment.
Gràcies al prestigi social, s’integrà al grup que va presentar el Memorial de greuges al rei Alfons XII l'any 1885, en defensa dels interessos de Catalunya. En aquesta etapa va publicar les obres que li han donat major prestigi literari: L’Atlàntida, per la qual va rebre el premi dels Jocs Florals el 1877 amb tan sols 32 anys, i Canigó. Uns anys més tard, el 1883, també fou premiat als Jocs Florals per la seva oda A Barcelona, de la qual l'Ajuntament de la ciutat va fer una edició de cent mil exemplars. El 1885 va publicar el recull poètic Caritat en benefici de les víctimes d'un devastador terratrèmol a Andalusia, ocorregut la vigília de Nadal de 1884. Verdaguer va ser el poeta més musicat de la seva època.
El carrer està situat al centre del poble i el 12 de juny de 2019, dia de la Memòria, l’Agrupació Sardanista del poble li va fer un homenatge per la defensa que va fer de la llengua catalana.