Parc Lluís María Xirinacs i Damians
Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 1932 – Ogassa, 2007). Sacerdot, polític nacionalista reconegut pel seu pacifisme i lluitador per les llibertats, doctor en Filosofia i escriptor.
Va ser ordenat sacerdot als 22 anys i de seguida va combatre la relació església-estat i refusà el sou que l’Estat pagava als sacerdots. Preocupat per la realitat social i política catalana i persona activa en la defensa de les llibertats i en contra el règim franquista, el 1968 va comparèixer en un judici de guerra acusat de ser l’inspirador del Front d’Alliberament de Catalunya. Més tard fou detingut en diverses ocasions (en 1976 per reclamar l’amnistia per als presos polítics i la recuperació de l’Estatut d’Autonomia). Lluís Maria Xirinacs, seguidor de Ghandi, era partidari de la protesta pacífica i del poder de les vagues de fam, i en va fer diverses. Va estar empresonat més d’un cop. Quan el detenien sempre es negava a declarar en un idioma que no fos el català. En uns temps de protestes polítiques i manifestacions antifranquistes contínues, fou un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya (1971-1977). Com a exemple de les seves protestes, l’any 1975, va estar 12 hores cada dia davant la presó Model de Barcelona en una campanya per demanar l’amnistia total dels presos polítics.
Dedicat a la política, va ser escollit senador independent per Barcelona de 1977 a 1979. Va assistir a les sessions del Senat dempeus com a símbol de protesta perquè no s’havia proclamat l’amnistia dels presos polítics. El 1980 va abandonar la política.
Es va doctorar en filosofia als 65 anys. Com a escriptor, va escriure sobre el model social i polític i la importància de la informació.
Per la seva lluita política no violenta, va ser candidat per al premi Nobel de la Pau el 1975.
Lluís Maria Xirinacs amb els anys va evolucionar en el tema nacional català a favor de la independència. El 1990 deixà el sacerdoci però va continuar la seva activitat de crítica política pacifista.
Als 75 anys va decidir “ofrenar la seva vida de manera mística” estirant-se en meditació a la falda de la serra de Sant Amanç, a prop d’Ogassa, on l’agost del 2007 van trobar el seu cadàver. Un final que va commocionar la societat catalana.
El parc és a Can Maiol, a tocar del camí de la Serra.