Pau Casals, c. de
Pau Casals i Defilló (El Vendrell, 1876 – San Juan, Puerto Rico, 1973). Músic.
Va ser un dels millors violoncel·listes del segle xx, reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i director d’orquestra del seu temps. Va passar a la història també pel seu compromís amb el seu país, Catalunya, i per la defensa de la pau i la llibertat.
Fill de músic, des de molt petit va mostrar una gran sensibilitat per la música i va descobrir que l’instrument que volia tocar era el violoncel. Als dotze anys es trasllada a estudiar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i l’any següent ja fa un concert en un cafè on l’escolta Rafael Albéniz. Quan té setze anys es trasllada amb la seva família a Madrid, on va continuar estudiant i s’introdueix com a músic en el Palacio Real recomanat per Albéniz. Després anà a Brussel·les a perfeccionar els seus estudis. Als 20 anys tornà a Barcelona i treballà de professor de violoncel a l’Escola de Música i com a primer violoncel·lista del Liceu. A partir d’aquí va iniciar una trajectòria professional d’èxit que el farà actuar als millors auditoris del món. El 1920 va fundar la seva pròpia orquestra. Pau Casal va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel i també va ser un gran compositor, a més de director d’orquestra. Entre les seves obres destaca l’oratori El Pessebre, amb lletra de Joan Alavedra, que va esdevenir un veritable cant a la pau. Pau Casals es coneix sobretot, però, pel Cant dels ocells, cançó popular catalana de Nadal que va adaptar i que va començar a tocar en els seus concerts a l’exili, i va esdevenir un símbol nacional de Catalunya.
Pau Casal, republicà convençut, es va exiliar quan la República perd la Guerra Civil, primer a França i després a San Juan de Puerto Rico, on havia nascut la seva mare. Com a exemple del seu compromís republicà, el 1938 va tocar un concert al Liceu transmès per ràdio en suport dels nens de la República. Més tard, el 1945 va decidir no tocar en alguns països: França, Anglaterra... com a protesta perquè no condemnaven el règim franquista.
Paral·lelament a la seva carrera com a músic, Pau Casals va mantenir una incansable dedicació a la defensa de la pau i la llibertat. Les Nacions Unides el van convidar tres vegades: la primera va interpretar el Cant dels ocells, la segona va dirigir El pessebre i la tercera, el 1971, va dirigir l’Himne de les Nacions Unides, compost per ell. En recollir la medalla de la Pau d’aquesta organització va pronunciar un discurs sobre la importància històrica de Catalunya en la cerca de pau.
Va morir als 96 anys a Puerto Rico. Actualment, les seves restes descansen al Vendrell (Sant Salvador), on havia viscut fins al seu exili. Ara la seva casa és la Vil·la-Museu Pau Casals.
El carrer es troba a la Pineda.