Pi i Margall, c. de
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901). Polític català, el segon president del govern de la Primera República Espanyola l’any 1873. El seu mandat va durar només trenta-vuit dies. Advocat i escriptor.
Procedent d’un entorn obrer, va estudiar fins a doctorar-se en dret. Va treballar com a professor, traductor i empleat de banc. Se’n va anar a Madrid en la dècada dels quaranta del segle xix i es va vincular al Partit Democràtic. Va participar en la Revolució de 1854. Aquell mateix any, publicà les seves idees del federalisme social a La reacción y la revolución. El 1864 va ser nomenat director del periòdic La Discusión, des d’on va difondre la seva ideologia a favor del federalisme territorial. Per aquest motiu, va haver d’exiliar-se a París durant la reacció que va seguir al moviment revolucionari de 1866. A París va aprofundir en el coneixement de Proudhon (filòsof impulsor de l’anarquisme), autor que l’influirà molt i al qual traduí al castellà.
En tornar de França, fou elegit diputat a les Corts Constituents de la Primera República Espanyola, on va ser un defensor del republicanisme amb un vessant federalista i proper al socialisme, i es va oposar al caràcter monàrquic de la Constitució de 1869. Com a màxim dirigent del Partit Republicà Federal, va combatre el regnat d’Amadeu de Savoia, i quan aquest va abdicar, va ser un dels impulsors de la proclamació de la Primera República Espanyola (1873) i del nou projecte de constitució.
Quan la monarquia borbònica és restablerta pel cop d’estat de 1874, Pi i Margall es retira temporalment de la política i es dedica al seu treball com a advocat i escriptor, però va tornar a la política amb els governs liberals i, amb la restauració del sufragi universal el 1890, va crear un nou diari propi, El nuevo régimen, per difondre el seu pensament. Va tornar a ser elegit diputat en tres ocasions però va perdre popularitat en ser l’únic líder republicà que no es va deixar arrossegar per l’ardor nacionalista durant la Guerra de Cuba (1895-1898). En aquell moment, es va mostrar a favor de la concessió de la independència a les colònies i es va oposar a la guerra contra els Estats Units, model per a ell de democràcia republicana i federal.
Trobem aquest carrer al barri de la Sagrera.