Pintor Sert, c. del
Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 1874 – 1945). Pintor i decorador català de projecció universal. Va destacar especialment com a muralista especialitzat en la tècnica de la grisalla.
Fill de família rica d’industrials tèxtils, va estudiar a la Llotja de Barcelona. Va ingressar al Cercle Artístic de Sant Lluc, on va conèixer importants artistes de l’època i va contactar amb el cercle eclesiàstic catòlic d'aquell gremi d'artistes, dirigit pel bisbe de Vic, Josep Torras i Bages. L’any 1900 Torras i Bages li va encarregar una de les seves principals obres: la decoració de la catedral neoclàssica de Sant Pere de Vic, treball al qual va dedicar bona part de la seva vida. Es tractava d’un conjunt de murals que estaven pensats com a exaltació i apoteosi de l’església catòlica. Aquestes pintures van ser cremades pels milicians el 1936 en plena Guerra Civil, cosa que va afectar molt el pintor i abans de morir, les va restaurar. Són els murals que avui es poden contemplar a la catedral.
Josep Maria Sert va adoptar un estil propi, allunyat de les avantguardes del moment, inspirant-se sobretot en els clàssics, especialment en Goya, desenvolupant una iconografia pintoresca de tipus popular. A més dels murals de la catedral de Vic, en té a l’Ajuntament de Barcelona, al Palau de Justícia de Barcelona i moltes altres obres repartides per mig món: França, EUA, Suïssa. Bèlgica, Gran Bretanya. La seva obra més coneguda universalment és el conjunt de murals que li varen encarregar per a la Gran Sala del Consell del Palau de la Societat de Nacions a Ginebra (1935-1936).
En l’àmbit polític, va mantenir inicialment una postura afí al govern republicà. Durant la Segona República fou agregat cultural per les arts a l'ambaixada espanyola de París. També es va encarregar de protegir i salvaguardar les obres del museu del Prado durant la Guerra Civil, les quals va posar sota la protecció de la Societat de Nacions de Ginebra. No obstant això, afectat per la destrucció de la seva obra de la catedral de Vic, es va apropar al règim franquista.
Josep Maria Sert va rebre nombrosos honors i reconeixements, entre els quals, el d'Acadèmic d'Honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
Era oncle de Josep Lluis Sert i López, arquitecte a qui també l’Ajuntament ha dedicat un carrer (vegeu carrer Arquitecte Sert). El del pintor, però és a la Sagrera.