Pompeu Fabra, c.
Pompeu Fabra i Poch (Barcelona, 1868 – Prades, França, 1948). Enginyer industrial i lingüista que va establir la normativa moderna de la llengua catalana.
Va estudiar la carrera d’enginyer industrial i se’n va anar a treballar a Bilbao, on va viure de 1902 a 1911. A Bilbao ocupà la càtedra de química a l’Escola d’Enginyers. Amb tot, des de ben jove es va refermar en la idea de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. Això explica les seves obres primerenques: Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898), que va redactar d’acord amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents. Va formar part de l’editorial de L’Avenç (revista d’història i cultura), on va promoure una campanya per a la reforma ortogràfica i la normalització del català amb Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó. Ells van publicar Sil·labari català i un Tractat d’ortografia catalana el 1904.
Pompeu Fabra va tenir una participació destacada en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Autodidacte, els anys que va passar a Bilbao, es va dedicar intensament a l’estudi dels grans romanistes de l’època i va escriure La gramàtica de la llengua catalana (1912). Cridat per Enric Prat de la Riba, tornà a Barcelona on va ser nomenat professor de la càtedra de català creada per la Diputació de Barcelona. Des de 1911 va ser membre de la novella Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest institut va editar les Normes ortogràfiques (1913), que si bé apareixen sense el nom de Fabra, eren principalment obra seva. L’any 1918, Fabra va publicar per encàrrec de l’Institut la Gramàtica catalana. El 1932 es publicà el seu Diccionari General de la llengua catalana, popularment conegut com el Diccionari Fabra o el Pompeu. Aquest any fou nomenat, per primera vegada a la història, catedràtic de llengua catalana de la Universitat de Barcelona. L’any 1934 va ser empresonat pel seu càrrec a la universitat (president del patronat). S’exilià el 1939 a França i continuà treballant fins a la seva mort en Nova gramàtica catalana, obra que es va publicar pòstumament el 1956. Pompeu Fabra es va convertir en un home molt popular al seu temps. Va ser nomenat president honorari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, i a Toulouse la universitat el va nomenar doctor honoris causa.
El carrer és a Can Cladellas i és on hi ha l’Escola Can Cladellas.