Sant Antoni, c. de
Sant Antoni Abat va ser un dels primers monjos de l’Església. Es creu que va néixer a l’Alt Egipte l’any 251 i que va morir el 356 (no se sap on), és a dir, que segons la llegenda, va viure 105 anys. És considerat el patró dels animals domèstics i dels traginers. La llegenda explica que era un gran amant dels animals i que quan en veia algun de ferit, el guaria. Un dia se li va apropar un porquet amb els seus cadells cecs, els va curar de la ceguera i el porquet, per mostrar el seu agraïment, el va acompanyar tota la seva vida. És per això que popularment se l’anomena Sant Antoni del porquet.
La llegenda diu que, en morir els seus pares, va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar al desert, a una cova de Tebes, on va començar a portar una vida d'austeritat i penitència, essent un pioner del monaquisme. Va ser el creador de la figura del monjo i va fundar el moviment dels ermitans. Segons aquesta llegenda, a la cova, el diable el va temptar amb visions pecaminoses més d’un cop, però ell s’hi va resistir. Aleshores Déu va enviar un braç de llum que va atemorir el diable, que ja no va tornar-hi més. Sant Antoni va reunir entorn seu molts deixebles amb els quals fundaria diversos convents monacals.
Al poble, durant molts anys, totes dues parròquies havien celebrat el dia 17 de gener la festa de Sant Antoni Abat, patró dels animals. Aquell dia, portaven molts animals a les esglésies per ser beneïts pel mossèn i es feia una cavalcada, al capdavant de la qual anava el nou abanderat muntat a cavall i portant la bandera (a molts pobles és una festa que encara es continua fent). El carrer sant Antoni està ubicat a la Plana de Can Maiol.