Sant Isidre, c. de
Isidro de Merlo y Quintana (Madrid, 1082 − 1172), conegut per Sant Isidre Llaurador, va ser un camperol de Madrid, canonitzat al segle xvii i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya va substituir el patró tradicional, Sant Galdric). La seva festa es commemora el 15 de maig, aniversari de la seva mort. És també el patró de Madrid, que va començar a rendir-li culte el segle xii. Al poble, des de meitat dels anys vuitanta del segle xx, es va fundar una germandat (actual Patronat de sant Isidre) per celebrar la festa religiosa seguida d’una cavalcada amb tractors, cavalls i vehicles guarnits. Aquesta cavalcada continua celebrant-se si bé els últims anys amb menys participants.
Segons la llegenda, quan Sant Isidre treballava com a jornaler, dividia el seu salari en tres parts: una per als pobres, una altra per a l’església i la tercera part per a la seva família. Era conegut per trobar aigua amb facilitat. Se li atribueixen desenes de miracles com ara que els àngels llauraven els camps mentre Isidre pregava, o un que parla de com va salvar, amb una canastreta, un nen que havia caigut en un pou d’aigua. Segons la llegenda, Sant Isidre el va salvar amb les seves oracions fent pujar l’aigua fins a la superfície, i el nen estava sa. La llegenda que envolta la seva mort és que, dècades després de ser enterrat a l’església de san Andrés, les serves restes van ser exhumades i el cos estava incorrupte, com si s’acabés de morir.
Va ser canonitzat el 1622 per impuls del monarca Felip II després d’un altre miracle. Segons documents de l’època, Felip III estava malalt. Els criats del rei van apropar el cadàver d’Isidre a l’habitació reial i el rei va sanar.