Sant Miquel, c. de
Anomenat Sant Miquel Arcàngel i príncep dels àngels. L’Antic Testament el presenta com a defensor del poble, i a l'Apocalipsi lluita amb els seus àngels contra el drac. El seu culte va començar a Orient i després es va difondre, sobretot a partir de l’edat mitjana per Occident, especialment a partir de les aparicions que se li atribueixen al mont Gargano (segle VI), a Roma (950) o a la muntanya Saint-Michel (708). Per als hebreus és el protector d’Israel i patró de la sinagoga. Els cristians, per contra, el consideren el patró i protector de l’Església Universal i el primer dels set arcàngels, així com virrei del cel, vencedor de Lucifer. Per aquest fet, en art és representat com a un àngel amb armadura de general romà brandant una espasa o llança davant un drac, un dimoni o altres representacions del mal.
A Catalunya se li van dedicar moltes capelles dels castells, una de les tres esglésies que constituïen les antigues seus episcopals i molts altars i parròquies (en total es calcula que n’hi ha unes 500). El culte al sant va començar a partir dels segles x i xi. La festivitat se celebra el 29 de setembre i és patró de molts pobles catalans.
El carrer es troba al centre del poble.