Santa Magdalena, camí de
El camí de Santa Magdalena és el d’accés des del barri de la Sagrera a les cases de Santa Magdalena, que es troben en un petit turó un cop travessada la riera de Sentmenat. Entre les cases es troba l’antiga capella de Santa Magdalena. Aquesta capella formava part de la comanda templera de Palau del Vallès, una de les primeres comandes dels templers de Catalunya, que es va fundar al poble el 1150. Aquesta comanda va ser una de les més poderoses de Catalunya. Jaume I va ser un dels seus consellers o assessors i la va posar sota la seva protecció el 1237 (veure carrer Jaume I). Quan van desaparèixer els templers l’any 1319, la comanda passà a l’àmbit dels Hospitalers del Gran Priorat de Catalunya, un altre orde militar i religiós fundat per ajudar els peregrins que viatjaven a Terra Santa al segle xi. Aquesta capella al principi sembla que estava dedicada al Sant Sepulcre pels templers. Fins al 1581 no hi ha constància què s’anomenés Santa Magdalena, ja que els feligresos li van dedicar l’ermita perquè tenien molta devoció per aquesta santa. L’any 1835 la capella va passar a mans de l’Estat després de la desamortització de Mendizábal. Més tard, el 1879 va ser adquirida per una persona privada. A partir d’aleshores en va desaparèixer el culte. De l’antiga capella, la taula de l’altar i la campana, van passar a la parròquia de Santa Maria (1846). El retaule es va cremar el 1936 en l’incendi provocat a l’església de Santa Maria.
Aquesta ermita l’any 1949 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Malgrat això, ara es troba en un estat de conservació lamentable (és de propietat privada).
Al Nou Testament es parla de santa Magdalena en diferents moments: perquè va allotjar i proveir materialment Jesús i els seus deixebles durant la predicació a Galilea i va esdevenir també deixeble de Jesús; perquè va ser present en la crucifixió de Jesús, o perquè en companyia d’altres dones va ser el primer testimoni de la Resurrecció.
A santa Magdalena se l’ha identificat, sense evidències, amb altres personatges citats al Nou Testament: la dona que ungeix amb perfum els peus de Jesús i els eixuga amb els seus cabells abans d’arribar a Jerusalem; la dona adúltera que Jesús salva de la lapidació, i fins i tot com a prostituta.
Segons una tradició catòlica, va viatjar pel Mediterrani amb alguns companys fugint de les persecucions de Terra Santa i va desembarcar a Santes Maries de la Mar, a la boca del Roine, molt a prop d’Arles (Catalunya del Nord). D’aquí aniria a evangelitzar per la Provença fins arribar a Marsella, on viuria una vida de penitència. Segons la llegenda, va morir a Aix de Provence, on l’haurien portat els àngels
Es considera santa per l’Església catòlica. És una de les santes que figuren entre les venerades pels cavallers templers. La seva festivitat se celebra el 22 de juliol.