Santiago Rusiñol, c. de
Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 − Aranjuez, Madrid, 1931). Pintor, escriptor, col·leccionista d’art, periodista i dramaturg català. Va ser un artista polifacètic i un dels líders del modernisme a Catalunya. La seva àmplia producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols, el situa com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.
Va néixer en una família rica, els seus pares eren els propietaris de la colònia tèxtil Rusiñol de Manlleu. De jove va treballar amb la família però de seguida es va dedicar a l’art. El 1884 va exposar les seves pintures per primer cop a la Sala Parés de Barcelona, amb les dels seus amics, el pintor Ramon Casas i l’escultor Enric Clarasó. Santiago Rusiñol va viatjar amb Ramon Casas en carro per Catalunya dibuixant persones, paisatges i ferros forjats catalans, cosa a la qual era molt aficionat. Va viure un temps a París on va compartir pis amb Ramon Casas i Ignacio Zuloaga i des d’allà enviava articles a La Vanguardia. Rusiñol fou conegut per ser un home molt obert i per viure de manera bohèmia. En tornar a Espanya va viatjar per tot el país i, a Granada va pintar el seu primer jardí, punt de partida de la seva predilecció per aquest tema pictòric. Va ser un gran admirador del Greco.
A Sitges va crear el seu propi museu particular el 1933, el "Cau Ferrat", que va esdevenir un lloc de trobades d’artistes. Al museu, Rusiñol, a més d’exposar les seves obres, va exposar l’obra que havia adquirit a França del Greco i la col·lecció de ferros forjats que va comprar per tot Catalunya.
A Santiago Rusiñol el fa influenciar molt la famosa Escola paisatgística d’Olot. Entre els seus nombrosos quadres es troben: La morfina, La medalla, Jardí del Generalife, Jardí de les Elegies (son Moragues) o Interior de Sitges, així com retrats.
Rusiñol va ser un escriptor important de la Renaixença literària i cultural catalana. Com a escriptor, les seves obres dramàtiques són representatives de l’evolució del teatre modernista. Entre les seves obres destaquen: L'alegria que passa, Cigales i formigues o Llibertat. La seva novel·la més popular és L'auca del senyor Esteve (1907), adaptada al teatre el 1917.
El carrer és un dels primers que va anomenar l’Ajuntament, l’any 1935 (llavors passeig, no carrer). Està situat al centre del poble, uneix l’avinguda Catalunya amb el camí de Can Padró.