Blas de Otero, c.
Blas de Otero Muñoz (Bilbao, 1916 − Majadahonda, Madrid, 1979). Poeta basc en llengua castellana, un dels principals representants de l'anomenada poesia social i de la poesia intimista dels anys cinquanta del segle xx. Va viure a Barcelona des de 1956 a 1959.
Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres. Els seus primers poemaris posaven de manifest el seu interès pels temes religiosos i existencialistes. Després, es va decantar cap a una poesia molt més compromesa centrada en el problema d'Espanya. Aquesta poesia és la més representativa de Blas de Otero, la que li va donar fama i amb la qual va tenir gran influència en altres poetes de generacions més joves. Va rebre el Premi de la Crítica de Poesia en llengua castellana l'any 1959.
Políticament, s'apropà al socialisme, i en produir-se el cop franquista el 1936, es va allistar als batallons bascos com a sanitari. Després de la guerra aquesta militància el portà a oposar-se al franquisme i a denunciar el règim en les seves obres.
A la seva etapa existencialista pertanyen obres com: El angel fieramente humano o Ancla. La més coneguda de les seves obres de temàtica social és Pido la paz y la palabra (1955). Als últims anys del franquisme i a les primeres dècades de la democràcia, poemes de Blas de Otero van ser popularitzats per cantautors (sobretot Paco Ibáñez).
El carrer es troba amb els d’altres escriptors, al Carrer de Baix.