Caldes de Montbui, c. de
Municipi de la comarca del Vallès Oriental que limita amb el Vallès Occidental (Palau-solità i Plegamans i Sentmenat). La seva població, d’uns 17.000 habitants, és una mica més gran que la de Palau-solità i Plegamans. És travessat de nord a sud per la riera de Caldes, que segueix el seu corrent cap al nostre municipi. Caldes està presidida pel Farell, turó d’uns 800 m. Té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la península Ibèrica (les aigües brollen a una temperatura de 74ºC). La font del Lleó, a la plaça de l’Ajuntament, és una de les més càlides d’Europa.
La presència de l'home en el territori que actualment ocupa Caldes de Montbui es remunta al neolític (3500 aC.) Els primers pobladors agrícoles vivien dispersos a la vall i van acabar coexistint amb poblats ibèrics, dels quals es conserva la Torre Roja. El nom de Caldes té a veure amb la paraula “calidae”, en llatí (càlida en català), a causa de la temperatura de les aigües que surten de l’interior de la terra. Els conqueridors romans ja van aprofitar aquestes aigües i van fundar una estació balneària al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urbà. Les termes romanes encara es conserven en bon estat. Es creu que l’escriptor Plini el Vell ja parlava d’aquest balneari, quan anomenava Aquae-Calidae en la seva crònica sobre la Hispania Romana.
Aprofitant aquesta característica, el municipi té una important activitat econòmica i cultural lligada als balnearis.
És un carrer curt entre el de la Pedra Llarga i el del Ter, al Carrer de Baix.