Primàries - Opinió del grup municipal

Els esdeveniments que vivim cada dia passen a una velocitat de vertigen, ara bé, el tema de la pandèmia sembla un malson. Sí, d’aquells en que mai arribes al final, sempre hi ha alguna cosa que t’impedeix resoldre una situació, descobrir una veu, reconèixer una persona...i que quan estàs a punt, paf! et despertes i... res!

Estem preparats per viure la post pandèmia i per conviure amb la malaltia en temps present?

Tothom ha copsat, amb un color de vidre potser diferent, com s’ha gestionat la situació, a nivell estatal, autonòmic, local, social, familiar... i sabem que, en circumstàncies d’aquesta mena, es descobreixen els límits d’un mateix i els de les persones de l’entorn proper. Aspectes com la solidaritat, la tolerància, el respecte per l’altre, l’acatament de protocols, el suport, el dolor per l’afligit, el record dels traspassats... constitueixen una normalitat diferent que ens obliga a reflexionar profundament sobre quina mena de societat som.

S’acosta el dia del Gran Recapte d’aliments i de la Marató de TV3. Segurament la ciutadania, malgrat la situació, serà generosa i respondrà amb gran altruisme.

Ens preguntem, però, què li passa a una societat que cada vegada necessita més iniciatives de voluntaris que recaptin aliments, que donin de menjar cada dia a una més gran quantitat de persones, que l’exclusió social creixi, que no estiguin garantits els drets fonamentals d’habitatge digne, d’alimentació, de treball digne, de respecte a les minories...? (Per cert, tots ells garantits a la Constitució espanyola).

És d’obligada meditació, tractar de descobrir-nos, reconèixer en quin pla ens movem, de quins referents ens nodrim i sobretot localitzar on són aquells amb qui indefectiblement compartim aspectes de la nostra vida.