Potser, només somnis
1 de maig de 2021
Encara convivim amb la pandèmia, la Covid-19 segueix fent mal i generant dolor i patiment a moltes famílies. No podem obviar el nos tre temps. Ens ha tocat viure una experiència dramàtica i incerta i, no per menys esperada, no impossible.
Vivim en un poble, el que era nostre o vam escollir, pensant que sempre seria això, un poble...no molt gran però amb els suficients serveis i prestacions per dur una vida tranquil·la, senzilla, plàcida i en creixent sostenibilitat.
Respectem que el pensament lliure de les persones pugui fer desitjar una altra tipologia de població (més gent, més edificis, més cotxes, més...més de tot). Nosaltres, des del nostre Grup Municipal i, sense ànim de menystenir cap opció, preferim el poble que som ara, els nostres paisatges, els nostres carrers, els nostres arbres, la identitat que poc a poc es vagestant... i ens inquieta la paraula POUM. Entenem que cal dinamitzar i actualitzar les poblacions, contemplar avenços socials i econòmics, vetllar per la qualitat de vida dels veïns i veïnes i procurar-los-hi habitatges dignes i llocs de treball que els permetin viure l’esperança dels seus somnis.
El desenvolupament del POUM, que sospitem no es vagestar precisament amb aquesta premissa, ens preocupa. Ens intranquil·litza el creixement desmesurat que es pot produir, les noves construccions, els polígons industrials que poden dinamitar els bons paisatges que gaudim i contemplem.
No ens posicionem en contra del progrés, però sí confiem que el govern actual neutralitzi amb encert, seny i bona salut l’intent, d’altres períodes, de convertir Palau-solità i Plegamans en una ciutat grisa i freda que deixaria enrere la flaire de ser només un poble. Sí, un poble modern, amb expectatives, però conservant sempre allò que teníem o que hi vam venir a buscar.