Notícies

La festa va tancar amb un concert multitudinari amb el grup BUHOS

Aquest dissabte, 8 de juny, Palau-solità i Plegamans va poder tornar a viure l’esperada festa d’El Guirigall, que va reunir entre 3500 i 4000 persones i va mantenir la ubicació dels darrers anys, la Masia de Can Cortès, consolidant-se com a espai emblemàtic de la festa. La celebració va ser tot un èxit i va finalitzar amb un concert multitudinari amb el grup BUHOS. (A més, abans de l’inici de la festa, es va presentar el nou himne del Club Hoquei Palau, creat pel grup).

La festa va començar a les 21.30 hores amb la cercavila. A més, en aquesta edició es van repartir barrets i mocadors de forma gratuïta, per protegir-se del foc. La direcció artística de l’acte va anar a càrrec d’en Jordi Rubio, per tercer any consecutiu. A l’acabar l’espectacle va tenir lloc la botifarrada popular organitzada pels Pessebristes de Palau-solità i Plegamans, i una barra d'entitats a càrrec de Candombé Bantú i l’Esplai El Botó. La jornada també va comptar amb la Karpalila, un punt d’informació, assessorament i acompanyament en matèria de violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques. La programació no va acabar aquí. Diumenge la festa va continuar amb La Festa del Segar i el 44è l'Aplec de sardanes.

Una de les característiques més destacables d’El Guirigall és la música en directe. Les peces van anar a càrrec de la Cobla dels Lluïsos de Taradell, ampliada amb bateria i gralles i tabals, part d’aquests músics locals.

Com a novetat i amb la voluntat de promoure la participació de tot el poble, durant la setmana del Guirigall es van realitzar diversos actes previs: les entitats que formen part de l'espectacle van visitar les escoles de primària del municipi i el dimarts 4 de juny dins el marc del Dia de l'Associacionisme Cultural a nivell estatal van organitzar una tarda de Portes Obertes per obrir-se i donar-se a conèixer a la ciutadania. A més a més, els dos assaigs generals van ser, per primer cop, oberts a tothom qui volgués assistir-hi, i són de vital importància per tal de garantir el correcte funcionament de la celebració.

A més, en aquesta edició s’han estrenat les cançons d’El Guirigall a gairebé totes les plataformes digitals i es pot utilitzar per a stories d’instagram, Facebook i Tik Tok.

La regidora Cultura i Patrimoni, Eva Soler, ha destacat la gran implicació de les entitats: "Estem molt satisfets amb el desenvolupament del Guirigall d'enguany. La implicació de les entitats ha estat extraordinària i fonamental per a l'èxit de la festa. Gràcies a l'esforç i dedicació de tots els i les participants, el Guirigall s'ha consolidat com una activitat de cultura popular referent al nostre municipi".

Totes les fotos de la festa a aquest enllaç: El Guirigall 2024.

L’Ajuntament agraeix l’esforç a totes les entitats que hi ha participat per aconseguir que tot plegat hagi estat un èxit: els Deixebles de la Pedra Llarga; Geganters i Grallers de Palau-solità i Plegamans; el grup de Grallers i Tabalers de Palau-solità i Plegamans; l’Agrupació Sardanista de Palau-solità i Plegamans; les Colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans; a la Xerra i la Meques com a conductores de l’acte; als Pessebristes de Palau-solità i Plegamans per l'organització de la botifarrada i a Candombe Banté i l’Esplai El Botó per la barra d'aquest any. També agraïments a Jordi Rubio, als gestors de l’acte i a tots els col·laboradors que ho han fet possible.

L’esdeveniment va ser retransmès per TV Sabadell a tot el Vallès.

La pròxima edició del Guirigall serà el 14 de juny de 2025.

El Guirigall

La festa és la representació de la llegenda de la Pedra Llarga utilitzant els elements de cultura popular més representatius de la nostra vila amb música de cobla i gralla escrita expressament per El Guirigall i amb un gran protagonisme del foc. Els gegants de Palau-solità i Plegamans, la Masovera i el Dimoni que són els protagonistes de la llegenda i la sardana i el ball de gitanes representant el poble amb les danses tradicionals.

El Guirigall de Palau-solità i Plegamans va néixer amb la voluntat de ser una festa popular i tradicional de referència a nivell local i de la comarca, no només la del Vallès Occidental -que en pertany-, sinó també de la que n’és fronterer, la del Vallès Oriental. Aquesta situació intermèdia del municipi ha estat al llarg dels anys un punt estratègic pel cultiu i la mobilitat i així ho demostra la gran quantitat de patrimoni material que es remunta al Paleolític.

En aquest sentit, el testimoni més important que ens va deixar l'home d'aquells temps va ser un menhir que amb els anys s’ha anomenat ‘la Pedra Llarga’, una pedra de forma majestuosa, d'una alçada de dos metres i mig visibles. Aquest menhir va donar lloc a una llegenda que explica la història del pont del Diable de Martorell.

La Pedra Llarga és un monument megalític dels quals popularment també són conegudes com a pedres del Diable. Així doncs, aquest menhir material és la base de la tradició oral de la vila caracteritzada a la Llegenda de la Pedra Llarga.