Rafael Múgica Celaya (Hernani, Guipúscoa, 1911 – Madrid, 1991). Poeta basc en llengua castellana de la generació literària de postguerra. Va ser un dels representants més destacats de la denominada «poesía comprometida».

Es va llicenciar en Enginyeria Industrial a Madrid, ciutat on va viure a la Residencia de Estudiantes. En aquest centre va conèixer els principals intel·lectuals avantguardistes de l’època, entre d’altres, Federico Garcia Lorca. Aquesta estada el va influir molt. L'any 1957 va rebre el Premi de la Crítica de Poesia castellana per De claro en claro. Va ser Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 1986. Al principi, feia servir un pseudònim, ja que la seva família no acceptava que fos escriptor. Les seves poesies de protesta politicosocial (estava afiliat al Partit Comunista) es van popularitzar durant els últims anys del franquisme i la transició gràcies a les adaptacions musicals de cantautors com Paco Ibañez.

Va ser un autor molt prolífic. Entre les obres més importants hi ha: La soledad cerrada,  Las cosas como son, Se parece al amor i Poesia Urgente.

El carrer és a la Pedra Llarga (a prop de l’institut escola Can Periquet).