Nom comú del mascle de diverses espècies d'ocells de l'ordre dels fasianiformes. Genèricament, s’anomena gall al gall domèstic, que té una cresta carnosa, tarsos esperonats, plomatge de coloració variable i cua arquejada. És típic el seu cant, el quiquiriquic, a determinades hores, especialment a la matinada perquè, pel que sembla, té un rellotge biològic.

Antigament, a les masies i cases del poble, gairebé tothom tenia galliner i en molts d’ells n’hi havia. A la popular llegenda del Dimoni de la Pedra Llarga, el gall té un paper important. És un dels carrers d’antiga nominació, als voltants dels anys seixanta del segle xx, al barri de la Pineda.