Francisco de Goya Lucientes (Fuendetodos, Zaragoza, 1746 – Bordeus, França, 1828). Pintor i gravador aragonès. La seva obra comprèn la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. A Goya se’l considera un gran mestre. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil precursor del romanticisme i de les avantguardes pictòriques del segle xx, especialment de l’expressionisme.

Goya és un dels pintors més prolífics i conegut a l’àmbit popular. A Madrid va treballar com a pintor de cartons per als tapissos de la Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara. Després treballarà per a la monarquia, el govern i l’aristocràcia fent-los desenes de retrats. Té quadres molt coneguts: L’esmolet, El para-sol, etc. Dins la seva obra, cal citar la famosa La maja nua  (ja havia pintat La maja vestida), que va aconseguir una gran popularitat, en part per la polèmica generada al voltant de la identitat de la dona retratada. De començaments del segle xix daten també alguns dels seus retrats, que emprenen el camí cap al nou art burgès.

La seva obra reflecteix el convuls període històric en què va viure, particularment per les conseqüències de la Guerra de la Independència Espanyola (Guerra del Francès), de la qual han quedat la sèrie d'estampes Els estralls de la guerra on queden paleses les atrocitats de la lluita. Un cop acabada la guerra, el 1814, va pintar dos grans quadres arran dels successos del 2 de maig de 1808 que van establir un precedent tant estètic com temàtic pel que fa a la pintura històrica: El dos de Maig de 1808 a Madrid i Els afusellaments del 3 de maig a la muntanya del Príncep Pius.

El seu art culmina en una sèrie de pintures que va pintar a l'oli sobre el mur sec, bastant tètriques, i amb les quals va decorar la seva casa de camp (la Quinta del Sordo); són les anomenades Pintures Negres.

El carrer de Goya està ubicat a Can Riera.