És la plaça on està situada, a la Sagrera, l’església romànica de Santa Maria. Aquesta església va ser consagrada l’any 1122 per l’arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, sant Oleguer (vegeu carrer Sant Oleguer). La parròquia de Santa Maria era una de les dues que existien al poble i que en ajuntar-se amb la de Sant Genís de Plegamans, van donar origen el 1698 a Palau-solità i Plegamans.

L’església és d’estil romànic, però al llarg dels segles ha sofert moltes modificacions: la nau va ser allargada, va desaparèixer l’absis, i el campanar i la plana quadrada són del segle xvi. Fins a l’any 1933  hi va haver un passadís que comunicava l’església amb la rectoria, construït l’any 1573.

A l’església de Santa Maria podem contemplar veritables obres d’art, com ara el retaule a la capçalera de l’altar major, obra del mestre Artés (1511), una joia del gòtic català. A més, hi trobem pintures murals de Joan Lleó (1961), el retaule del Naixement dedicat a la mare del Roser (anònim segle xviii) i la majòlica del Roser de Llorenç Pasollas (segle xvii). Una de les quatre campanes que hi ha és de 1674, les altres són del segle xx.

L’església va patir un incendi provocat a la Guerra Civil el 1936, igual que la de Sant Genís de Plegamans, però en aquest cas l’edifici es va poder salvar, així com els retaules que es van poder treure del temple i guardar a temps. De les imatges que hi havia només es va salvar  la de Sant Antoni de Pàdua. L’any 1506 ja havia patit un altre incendi que va cremar una gran part del temple. Ara està inclosa al catàleg de Patrimoni com BCIL (Bé Cultural d’Interès Local).

L’església està dedicada a la Verge Maria, la mare de Jesús. Els evangelis no aporten gaire literatura sobre Maria, només les dades fonamentals i algunes anècdotes,  no queda clar on va néixer, ni on va morir, si a Jerusalem o a Efes, cap a l’any 50 dC. Segons aquests llibres, era filla d’Anna i Joaquim (al poble hi ha carrers dedicats a tots dos) i havia viscut abans i després del naixement de Jesús a Nazaret, petita ciutat de Galilea, on estava casada amb Josep, un artesà fuster descendent de la casa del rei David. D’acord amb la doctrina cristiana, quan va donar a llum era verge i havia estat fecundada per l’Esperit Sant per miracle de Déu (esdeveniment anomenat Immaculada Concepció). Maria donaria a llum a Jesús a Betlem.

Segons el Nou Testament, uns 13 o 15 anys després de la mort de Jesucrist, Maria va morir en presència dels apòstols. Dies després, quan els apòstols van visitar la seva tomba, la van trobar buida i van concloure que havia ascendit en cos i ànima al cel (esdeveniment anomenat Ascensió).

L’any 431 el Concili d’Efes va reconèixer Maria com a Mare de Déu, confirmant així la creença de molts fidels. L’Església catòlica té com a dogmes de fe la Immaculada Concepció de Maria; Maria, Mare de Déu i l’Ascensió de Maria. La seva festivitat se celebra el 15 d’agost.