Arbre de la família de les fagàcies, que té pel comú de 15 a 20 m d'alçada i pot arribar fins als 40. Té el tronc gruixut i grans branques tortuoses, fulles perennes i flors de color verd groguenc en aments axil·lars. Dona per fruit glans amargues. La seva fusta és dura, compacta, de color marró groguenc i és molt apreciada per a construccions. A Europa és l’arbre que pot assolir més edat, juntament amb les oliveres i alzines.

A causa de la duresa de la seva fusta, s’ha fet popular la frase feta: ésser fort com un roure.

Al poble és un arbre comú. La majoria de roures que hi ha són del gènere Robur, el roure pènol, que neix proper a cursos fluvials o a zones d’aigua i sòls més profunds. Alguns exemplars s’han documentat com a Patrimoni material gràcies a les seves dimensions o especials característiques: el de Can Ral, de Sant Roc i de la bòbila de Can Duran (aquest podria ser l’arbre més vell del poble, té uns 150 anys).

El carrer és al barri de la Pineda, a tocar la riba de la riera de Caldes, un lloc propici per al seu creixement. És un carrer antic, de la dècada dels seixanta, quan els noms s’escollien moltes vegades en funció de l’entorn del carrer, per la qual cosa és probable que n’hi hagués un. Anys després l’Ajuntament va anomenar els carrers d’una zona del Turó Castell amb noms d’arbres, un dels quals és Roures (en plural).