Processos Participatius fins 15/11/2021

Dades sociodemogràfiques

Com s’ha comentat l’enquesta ha estat resposta per un total de 274 enquestes vàlides, és a dir casos on s’ha respost una part significant de l’enquesta. Concretament la mostra de l’enquesta està conformada per un 56% de dones i un 44% d’homes, i unes edats entre 12 i 34 anys tot i que la mitjana d’edat són 15 anys. Per tant l’enquesta està lleugerament sobre representada per dones i molt sobre representada per persones entre 13 i 16 anys, ja que les persones de 17 o més anys només representen en 9,8%, és a dir que els resultats s’han d’interpretar en clau de joves d’aquesta franja d’edat.

 

Participació dones i homes

 

Distribució edat de les persones participants

 

 

 

La gran majoria de persones participants a l’enquesta han nascut a Catalunya, un 91%, un 4% ha nascut a fora de la Unió Europea i un 3% ha nascut a la resta d’Espanya i a l’estranger respectivament. A part el 87% de la mostra resideix a Palau-solità i Plegamans, el 13% que no viu al municipi viu principalment a Caldes de Montbui, però també a Sentmenat, Polinyà, Lliçà de Vall i Lliçà d’Amunt. Pel que fa a l’activitat de les persones participants, el 93% està estudiant actualment, el 5% està estudiant i treballant, el 1% treballa i el 1% ni estudia ni treballa.

Formació

El 93% dels i les joves que estan estudiant o estudiant i treballant, cursen l’ESO, el 5% un Cicle Formatiu de Grau Mitjà i el 2% un Grau universitari, la resta de forma marginal estudien el Programa de Formació i Inserció, Batxillerat i Estudis de Postgrau. Pel que fa als estudiants de l’ESO, el 98% té previst seguir estudiant.
Pel que fa al nivell d’estudis màxims desitjat, és a dir aquell nivell d’estudis al qual els i les joves desitjarien assolir independentment de les decisions preses durant la seva trajectòria estudiantil, el 40% de la mostra desitjaria assolir estudis de grau universitari, el 17% estudis de postgrau (màster i doctorat), el 15% CFGS, el 9% Batxillerat, el 9% vol treballar, el 6% CFGM i finalment el 3% vol assolir només els estudis d’ESO. Cal destacar que gairebé 6 de cada 4 joves que han donat resposta a l’enquesta volen assolir estudis universitaris (57%).

 

Nivell d’estudis màxim desitjat

 

El 48% de les persones joves participants afirmen conèixer algun servei d’informació, orientació i assessorament a Palau-solità i Plegamans, per contra el 52% desconeix l’existència d’algun servei. Aquelles persones que afirmen conèixer algun servei fan referència a: l’Escorxador, l’Aula Oberta, Palau Avança i els centres educatius.

 

Un 56% de la mostra s’ha informat sobre els estudis que es poden realitzar a l’acabar l’ESO, per contra un 44% no s’ha informat.

 

Joves que s’han informat sobre estudis i via d’informació

 

D’aquestes persones que han contestat que sí s’han informat sobre estudis per realitzar a l’acabar l’ESO principalment ho han fet a l’Espai Jove l’Escorxador amb un 25% de les respostes, amb el coordinador/a pedagògica un 19%, a Palau Avança un 18%, amb familiars 14%, tutors/es 12%, amics o amigues 7% i en darrer lloc a Internet amb un 4%. Cal destacar que encara que de forma minoritària el saló de l’ensenyament també suposa un espai d’informació i assessorament.

Un 50% considera que hi ha estudis sobre els que voldrien tenir més informació, per l’altre costat l’altre 50% exposa que no vol rebre més informació, els àmbits els quals volen rebre més informació són: educació canina, administració, artístic, àmbit social, atenció a les persones, ciències, matemàtiques, Batxillerat, infermeria i medicina, automoció, mecànica, ciències polítiques, ciències socials, criminologia, interpretació, estètica, magisteri, dret, dibuix, disseny, economia, turisme, informàtica, educació infantil i magisteri, aeronàutica, estudis a l’estranger, fisioteràpia, història, llengües, tecnologia, periodisme, etc. Gran part d’aquets àmbits fan referència als Graus universitaris, altres a Cicles Formatius i altres a cursets.

Pel que fa a les mesures que s’haurien de realitzar per millorar l’àmbit formatiu, aquests són els aspectes més repetits: realitzar una atenció més personalitzada a l’alumnat, fomentar les beques d’estudi, més treballs pràctics a les aules, menys deures i més exigència formativa.

 

Ocupació

Donat que la gran majoria de persones participants a l’enquesta estan estudiant a l’ESO, s’observa que només el 5% ha realitzat algun curs ocupacional en els darrers 6 mesos. En la mateixa línia el 6% de la mostra coneix la Garantia Juvenil i només un 1% hi està apuntat.

Un 23% ha buscat o d’assessorat sobre aspectes vinculats al treball, principalment per buscar feina o aprendre a fer un CV.

 

Joves que s’han informat sobre treball i raons

 

La principal via d’informació per temes vinculats al treball entre la població estudiada és destacadament la família amb un 38%, seguit a una distància considerable per l’Espai Jove l’Escorxador amb un 18%, els tutors o tutores 15%, amigues i amics 14%, Palau Avança 11% i els Servei d’Ocupació amb un 4%.

 

Vies d’informació sobre treball

 

Als i les joves participants se’ls hi pregunta sobre quines mesures creuen que millorarien l’àmbit de l’ocupació: més llocs de treball per a joves és la resposta amb més suport, seguit de l’ajustament entre ofertes de treball i nivell d’estudi, suport als joves emprenedors, informació i assessorament a joves per a trobar feina, i en darrer lloc i de forma marginal ‘no cal realitzar cap millora’.

 

Mesures de millora en l’àmbit de l’ocupació

 

Participació, cultura i oci

Un 98% de les persones participants coneix l’Espai Jove l’Escorxador, per contra només el 2% afirma no conèixer l’EJE. A continuació es mostra el nivell d’usuaris, coneixedors del servei o desconeixement de les diferents actuacions del servei de Joventut de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.

Les barres 100% apilades estan ordenades d’esquerra a dreta: de més a menys ús del servei, per tant l’agenda jove és l’actuació que més usuaris té juntament amb les Sales taller, l’espai de trobada, el Mulla’t, l’aula ciber, el Fancon i el Participalau, si es consideren les actuacions que més impacten tenen entre la població jove, ja sigui per nivell d’usuaris o de coneixedors de l’actuació, es pot destacar: l’agenda jove que arriba al 65%, el Mulla’t amb un 58%, l’espai de trobada amb un 48% o les sales taller amb un 43%. Per contra les actuacions amb menor impacte, és a dir més desconeixement: el PIDCES 92%2, la setmana rodona 87%, la Descoordinadora 82% o la mostra d’ensenyament amb un 80%.

La mitjana d’ús de les actuacions és un 11%, la mitjana de coneixement de les actuacions un 21% i la mitjana de desconeixement un 68%, és per tant que tot i que l’espai de referència (l’Escorxador) sigui molt conegut entre la població jove els serveis que s’ofereixen des d’aquest espai, així com des del Servei de Joventut, són generalment força desconeguts o com a mínim no coneguts pel seu nom.

A continuació es presenta una taula amb els resultats de cada una de les actuacions i segons l’ús, coneixement o desconeixement.  

 

Ús, coneixement o desconeixement d’actuacions del servei de Joventut. %

 

Ús, coneixement i desconeixement de les actuacions del servei de Joventut

 

Cal mencionar que segons dades del Servei de Joventut, s’han fet 5.400 usos a l’Espai Jove l’Escorxador i tenint en compte el nombre de cessions realitzades a grups de joves i entitats juvenils aquesta xifra augmenta fins als 15.544 usos.

El principal canal d’informació sobre activitats que es desenvolupen a Palau-solità i Plegamans és el boca-orella amb un 26%, seguit dels cartells amb el 24%, Instagram 17%, WhatsApp 15%, Facebook 10%, correu electrònic 6% i Twitter 2%. Cal destacar que el Boca-orella com a canal d’informació pot suposar problemes ja que implica que la informació circula entre xarxes de persones i impedeix que arribi a tota la població indicada, de la mateixa manera l’ús de cartells limita la capacitat d’informar a aquelles persones que transiten les zones amb cartels.

 

Canals d’informació habituals per conèixer activitats a Palau-solità i Plegamans

El 42% de la mostra no participa en cap entitat o col·lectiu, un 36% participa en alguna entitat esportiva, un 11% en una de cultura o oci, un 7% en una entitat d’educació en el lleure, un 2% en una religiosa, i solidària o cooperació respectivament, i finalment un 1% en una política o social. Aquestes xifres són força semblants en altres municipis de l’entorn. En destaquem que 6 de cada 10 joves hi participen en alguna entitat o col·lectiu i que 1 de cada 4 ho fa en alguna entitat no esportiva.

 

Participació en entitats o col·lectius

 

Segons les respostes de les persones participants, el 48% afirma conèixer alguna entitat o associació de Palau-solità i Plegamans, per contra el 52% afirma no conèixer cap. Les entitats o associacions que afirmen conèixer són: Ball de gitanes, colla sardanista, Vaques i Cabres, Batukada Festukada, Casal Popular la Revolta, el Ramat, els Deixebles dimonis de la Pedra llarga, Scolfing club de rol, Empalmades, esplai el Botó, Tabalauencs, Caritas, Centre cultural andaluz, Creu Roja, Dones per les dones, Farrigo-farrago, L’ordre del friki, Palau Solidari, entitats de Skate i Scooter, esportives, etc.

Un 55% de la mostra considera que els i les joves tenen alguna cosa a dir sobre la gestió d’espais com l’Escorxador, com fa la Descoordinadora. Per contra el 45% considera que no tenen res a dir. Les argumentacions de la resposta afirmativa giren entorn a la necessitat de que els espais destinats per als joves tinguin participació jove.

El 91% dels i les joves creu que és útil que les persones joves decideixin sobre les activitats que es fan a al municipi per exemple amb el ‘Mulla’t’ que realitza propostes per a la Festa Major, les argumentacions són: es gaudeix més, es participa més, promou la iniciativa i creativitat, és divertit, etc.

En la mateixa línia el 92% de la mostra considera que a Palau-solità i Plegamans es donen facilitats per a la participació de les persones joves.

Durant el seu temps lliure els i les joves participants principalment queden amb amics 20%, s’entretenen amb l’ordinador, tauleta o mòbil 17%, realitzen esport 15%, miren la TV 13%, juguen a videoconsoles 10%, estudien música 7% i amb un 6% respectivament: idiomes, reforç d’estudi i van a l’Escorxador. Si es segmenten aquestes dades segons sexe, s’observa com jugar a videoconsoles és una activitat primordialment associada als joves homes Palau-solità i Plegamans, per altra banda Anar a l’Espai Jove l’Escorxador, estudiar idiomes i mirar la TV són activitats primordialment associades a les joves dones del municipi.  

 

Activitat realitzada durant el temps lliure

 

Activitat realitzada durant el temps lliure, segons sexe

 

Els i les joves es troben principalment a places, carrers o parcs amb un 38%, seguit de l’Institut 17%, al pavelló o piscines 15%, a l’Espai Jove l’Escorxador, 12%, bars del municipi 7%, Skatepark 7% i finalment al centre cívic o biblioteca 5%.

Un 63% considera que al municipi hi ha prou espais d’oci, l’altre 37% considera que no, i expliquen que bàsicament faltarien comerços i oci privat.

Per tal de millorar l’àmbit cultural a Palau-solità i Plegamans, les respostes que més suport han rebut han estat: que es facin més activitats culturals i artístiques a Palau-solità amb un 27% i que l’oferta cultural sigui interessant pels joves amb un 26%.

 

Mesures de millora àmbit cultural

 

Salut
Un 79% de la mostra considera que té prou informació sobre hàbits saludables en sexualitat, alimentació, consum de drogues, etc. El 18% només a mitges i el 3% no se sent informat.

 

Grau informació sobre hàbits saludables: sexualitat, alimentació, consum de drogues, etc.

 

Concretament els i les joves que han respost que se senten informats sobre hàbits saludables a ‘mitges’ o no informats’ han exposat que voldrien rebre més informació sobre: consum de drogues, alimentació saludable, sexualitat, malalties de transmissió sexual, etc.

Els canals d’informació més habituals sobre dubtes d’hàbits saludables són Internet amb un 23%, seguit de la consulta a algun membre de la família 21%, al metge-CAP 19%, a l’Espai Jove l’Escorxador 16%, consulta a amics o amigues 15% i finalment un 6% del total no realitza consultes.

 

Canals d’informació habituals sobre dubtes d’hàbits saludables

El següent gràfic recull les respostes sobre la percepció de consum de substàncies entre el grup d’amics/gues de la persona enquestada, s’observa un patró clar pel que fa als consums entre la població jove, on l’alcohol és el més estès, seguit del tabac i en menor mesura del cànnabis. Concretament el 44% de les persones enquestades respon que més de la meitat del seu grup d’amics/gues consumeix alcohol, el 26% respon que ho fa menys de la meitat dels seus amics/gues i el 30% que no ho fa ningú. Pel que fa al tabac, el 30% per més de la meitat del grup d’amics/gues, el 38% per menys de la meitat del grup i el 32% per ningú al grup, finalment el cànnabis, 18% per més de la meitat del grup, 38% per menys de la meitat del grup i 45% per ningú.

 

Consum de substàncies al grup d’amics, %

 

El 58% dels i les joves han vist alguna vegada alguna situació de Bulling, el 15% n’ha patit i el 27% ni n’ha patit cap ni n’ha vist.

 

Situació de Bulling

 

El 30% de la mostra considera que existeixen discriminacions per raó de gènere en el seu grup d’amics/gues, per contra un 70% considera que no existeixen, les situacions que descriuen són: acudits masclistes, comentaris despectius a les noies, discriminacions per nois que tenen grups d’amigues, assumpció de que les noies s’han d’encarregar de la neteja, discriminacions a les noies en l’àmbit esportiu, rols i prejudicis diferenciats en la sexualitat i relacions afectives, discriminacions per raó vestimenta, etc. Per contra aquelles persones que han argumentat que no existeixen discriminacions per raó de gènere en el seu grup d’amics/gues expliquen que: en el seu grup d’amics es respecta, es consideren nois i noies per iguals, hi ha bona relació, etc.

 

Per últim, el 43% dels i les joves de la mostra han vist alguna situació de discriminació per raó d’orientació sexual, identitat sexual o de gènere, el 3% l’ha patit i el 54% ni l’ha patit ni l’ha vist.

 

Discriminació per raó d’orientació sexual, identitat sexual o de gènere