Arquitecte Puig Boada, c. de l’
Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 – 1987). Arquitecte català del noucentisme i després seguidor de les formes gaudinianes, sobre les quals va escriure. Va dirigir la construcció de l’església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans des de 1942 fins a 1944.
Mentre era estudiant d’arquitectura va conèixer Antoni Gaudí, de qui esdevindria deixeble i col·laborador, i l’obra del qual va estudiar en profunditat. Va ser codirector de la Sagrada Família durant els anys cinquanta i el seu director entre 1966 i 1974. Fou el responsable de la restauració de les maquetes de guix del temple que havien estat malmeses durant la Guerra Civil i, en col·laboració amb Francesc de Paula Vidal i Lluís Bonet, es va encarregar de la nova façana de la Passió. També va dibuixar els plànols de la sagristia ajustant-se a la idea original de Gaudí.
És l’autor de diversos edificis civils a Barcelona, Pineda de Mar i Blanes, i d’esglésies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Térmens, La Guàrdia d'Urgell, i la de Sant Genís del nostre poble. També va restaurar la catedral de Solsona.
Com a escriptor va publicar El Temple de la Sagrada Família, L’església de la Colònia Güell i El pensament de Gaudí, així com nombrosos articles de tema gaudinià en revistes.
A l’arquitecte Puig Boada, l’Ajuntament li ha dedicat un carrer i una plaça al centre del poble, al Pla de l’Alzina, relativament a prop de l’església de Sant Genís.