Montserrat Roig, c.
Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946 − 1991). Periodista i escriptora. També va destacar com a presentadora de televisió.
De família burgesa liberal, des de ben jove va participar en els moviments de protesta d'estudiants antifranquistes (en l’anomenada Caputxinada, per exemple) i es va afiliar al PSUC. Va començar a treballar com a redactora de l’Enciclopèdia Catalana. A partir del 1971, quan rep el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, es dedica professionalment a la literatura, i practica gairebé tots els gèneres: novel·la, assaig i conte. El seu posicionament feminista s’inicià amb un cicle novel·lístic que retrata les generacions de dones: àvia, mare i filla, i que comprèn obres com ara Ramona, adéu o El temps de les cireres, amb la qual obté el premi Sant Jordi de novel·la de 1976. Altres novel·les sobre el món de la dona són: El Feminisme, L’hora violeta i Digues que m'estimes encara que sigui mentida, publicada el 1991, i que seria l’última que va escriure. Alguns dels contes van ser recollits en El cant de la joventut. El 1986 va guanyar el premi Nacional de Literatura Catalana per L’agulla daurada. Montserrat Roig va compaginar la labor literària amb col·laboracions als més prestigiosos mitjans de comunicació.
Va començar a treballar en 1977 al canal català de TVE, i va aconseguir una gran popularitat amb les entrevistes del programa Personatges. El 1978 va rebre el premi Mundo d’entrevistes. A la televisió va tenir problemes pel seu tarannà progressista.
Va morir als 45 anys, el 1991, víctima d'un càncer de mama, fet que va commocionar el món periodístic i literari català i que va tenir fort ressò per tractar-se d’una persona molt popular gràcies a la televisió. El carrer és al barri del Carrer de Baix.