Pau Picasso, c. de
Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881 – Mogins, França, 1973). Pintor i escultor. Conegut pel nom artístic de Pablo Picasso perquè signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del segle xx, conegut sobretot perquè va crear el cubisme. En la seva dilatada carrera, va evolucionar per diferents estils i va treballar altres disciplines com la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia. Va crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.
Fill de pintor, va anar a diferents escoles per aprendre i perfeccionar l’art de la pintura (a Màlaga i La Coruña, on viuran els seus pares). El 1895 la família va venir a viure a Barcelona i ell es va matricular a la Llotja. Als 15 anys sorprèn amb un gran llenç acadèmic, La Primera comunió, i ja demostra ser un veritable geni amb els pinzells. De jove va passar una temporada amb el seu amic Manuel Pallarés a Horta de Sant Joan (Tarragona), lloc que el va marcar i on hi ha un museu dedicat al pintor. A Barcelona va estar en contacte amb els artistes catalans aplegats al voltant d’Els Quatre Gats (establiment hostaler obert el 1897, lloc de trobada dels artistes del modernisme català com Ramon Casas). Amb les seves primeres estades a París, a partir del 1900, començà a desenvolupar un estil propi, primer en el “període blau”, que es caracteritza per obres fetes en tonalitats blavoses, fredes i personatges allargassats; després va seguir amb un gir cap a un cert optimisme manifestat per un canvi que el va dur a fer servir colors càlids, conegut com el “període rosa”. A París, Picasso va tenir relació amb grans pintors i intel·lectuals espanyols i estrangers: André Breton, Matisse, Gertrude Stein, Carles Casagemas, etc.
A partir de 1908 la seva obra evoluciona cap el cubisme, un tipus de pintura avantguardista que investigava conjuntament amb Georges Braque i que acabaria convertint-se en un nou moviment artístic. El cubisme plasma les formes de la natura per mitjà de figures geomètriques des d’una perspectiva múltiple. Més tard, després d'una incursió pel surrealisme, va iniciar l'època expressionista clarament influenciat per la Guerra Civil Espanyola primer i per la Segona Guerra Mundial més tard. Obres com el Guernica o La dona que plora reflecteixen el seu sentiment d'angoixa davant la tragèdia de la guerra. Les seves escultures són, en aquest període, clarament abstractes.
En la dècada del 1950, es va centrar en la ceràmica i en pintures murals de grans dimensions. Els seus darrers anys els va dedicar a pintar variacions d’obres dels grans mestres com Velázquez o Degas. És una etapa de maduresa que va dedicar a treballar en la producció de litografies.
Posicionat com a pacifista i comunista (va estar afiliat al Partit Comunista Francès) durant la Guerra Civil va donar suport al govern republicà, que el nomenà director del Museu del Prado el 1936 fins al 1939.
Picasso va viure pràcticament tota la seva vida a França, primer a París, i després de la Segona Guerra Mundial, a la costa Blava i a la Provença.
El 1963 es va inaugurar a Barcelona el Museu Picasso on hi ha una important mostra de la seva obra. Els seus quadres s’exposen en els museus més importants del món. Entre els seus quadres més famosos es troben: Arlequí, Autoretrat, Les senyoretes del carrer Avinyò, Garçon a la pipe, El somni, La vida, Els tres músics, Noia davant del mirall, Retrat de Dora Maar, etc.
El carrer amb el seu nom és a la Sagrera.