Pintor Vayreda, c. del
Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 1843 – Olot, 1894). Pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del segle xix.
Fill de família benestant, després dels seus primers estudis a la seva ciutat natal, va ampliar la seva formació a Barcelona i en algunes estades a París. A Barcelona va ser deixeble de Martí Alsina, pintor que va introduir el corrent francès “la pintura a l’aire lliure”. Va fundar el Centre Artístic d’Olot, nucli de l’anomenada i prestigiosa Escola d’Olot de pintura. A Barcelona va exposar en 1866 a la Sala Parés, on la burgesia va començar a veure, valorar i comprar els seus quadres. Entre 1871 i 1874 va residir a França, on va anar fugint de la Tercera Guerra Carlina. A França va conèixer l’escola de Barbizon, especialitzada en pintura paisatgista, que el va influir. Les seves pintures van anar evolucionant cap a l’impressionisme.
Entre les seves obres, centrades sempre en el paisatge, hi ha: Recança, L’estiu, Inici de primavera, La sega, Arbres en flor, etc.
A més de la pintura, es va interessar per la política i va ser tinent d’alcalde d’Olot. El 1883 va fundar el Centre Catalanista d’Olot (grup polític catalanista conservador). Des de 1891 fins a la seva mort va ser diputat provincial per Girona.
El pintor Vayreda va influir en la següent generació de famosos pintors catalans: Santiago Rusiñol, Eliseu Meifrèn i Joaquim Mir. El carrer es troba al centre, prop de l’Ajuntament.