Plaça de l’1 d’octubre
El dia 1 d’octubre de 2017 el govern de la Generalitat va convocar un referèndum d’autodeterminació dins del que s’ha anomenat el procés: conjunt de mides polítiques del govern català, secundades per una gran part de la societat catalana, amb l’objectiu de convocar una consulta pel “dret a decidir”, per conèixer l’opinió dels catalans envers la independència de Catalunya. Aquesta consulta va ser declarada il·legal pel Tribunal Constitucional Espanyol, després que el govern de l’estat presidit per Mariano Rajoy hi hagués fet un recurs, dins d’una escalada de judicialització dels esdeveniments que tenien lloc a Catalunya. El govern espanyol abans de la data va declarar en tot moment que aquest referèndum no es faria i va intentar evitar que hi hagués urnes i paperetes de vot, enviant a Catalunya policia per evitar-ho. No obstant això, en un acte de desobediència civil massiu, més de dos milions de persones van anar a votar, la majoria favorable a la independència. Després d’aquesta data, el govern de Madrid va aplicar l’article 155 de la Constitució i va empresonar diversos membres del govern de la Generalitat i d’altres, amb el president Puigdemont al capdavant, es van exiliar a Europa. Les conseqüències d’aquest referèndum configuren la història de Catalunya d’aquest temps.
La plaça és al centre del poble, molt a prop de l’Ajuntament. És la primera via pública anomenada pel govern municipal presidit per Oriol Lozano Rocabruna, d’ERC, que va guanyar les eleccions municipals el maig de
2019. El nom de la plaça no va comptar amb el vot favorable de l’oposició.