Plegamans, c. de
Plegamans va ser un dels dos municipis de l’actual Palau-solità i Plegamans. L’altre era Salau-solitar. En un document del cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès, del dia 22 de juny de l’any 965, s’esmenta per primera vegada el nom de Plegamans. Més tard, en un altre document de l’any 990, es diu que hi havia cases, torres, vinyes, horts, torrents, fonts, prats, camins, boscos curts i garrigues. En aquest document es defineixen els límits de Plegamans: “un escampall de cases de pagès per la serra i les valls adjacents, segurament una primitiva església de la qual malauradament no es tenen notícies i una torre, germen d'un castell incipient”.
En aquest document es parla també dels seus límits geogràfics: “al nord amb Coscollola (probable vil·la propera a Can Falguera), fins al camí públic que va a Caldes; a orient amb Palaudàries per mitjà de la serra que passa per sobre la vil·la Rodal (avui Vilarrosal); a migdia amb Gallecs; i a occident amb el camí públic que transcorre pel pla cap a Caldes i prové de la Ruvira (Boada)”. Aquesta seria la imatge del primer Plegamans.
A l’edat mitjana, Plegamans va ser famós pel seu castell i per la dinastia Plegamans, sobretot per en Ramon de Plegamans (1194-1240), veguer i batlle de Barcelona i lloctinent del rei Jaume; el seu fill Marimon de Plegamans també seria veguer de Barcelona. El castell o casa forta de Plegamans era el centre de la quadra de Plegamans. Plegamans pertanyia a la parròquia de Sant Genís de Plegamans quan el 1698 va sol·licitar, juntament amb la parròquia de Palau-solitar, una casa del comú, fet que va ser l’origen de Palau-solità i Plegamans.
Plegamans era el nom que la majoria de la gent nomenava quan es referia al poble fins que, en fer-se l'estació de tren del Calderí, es va decidir posar el nom de Palau a l'estació (que estava al mig dels dos municipis), ja que tothom sabia on era Plegamans però poca gent sabia on era Palau-solità. Aquest fet va provocar que es deixés de parlar de Plegamans i es comencés a dir Palau i Plegamans.
Els límits actuals de Plegamans se situen aproximadament al Camí Reial.
El carrer és un dels més antics del poble. L’Ajuntament li va posar aquest nom l’any 1935 per estar orientat a Plegamans. Està ubicat en terrenys de l’antic municipi de Plegamans, a dalt de l’avinguda Catalunya. Uneix aquesta avinguda amb el carrer Santiago Rusiñol i el camí de can Padró.