Santa Margarida de Boada Vell, c.
Santa Margarida (d’Antioquia) va ser una de les santes més populars de l’edat mitjana, tant a les esglésies occidentals com a les ortodoxes, i el seu culte es va revifar durant les croades. Hi havia la creença que la santa havia promès indulgència a qui escrivís o llegís la seva vida o invoqués la seva intercessió.
Segons la llegenda, Margarida havia nascut l’any 275. Era filla d’un sacerdot pagà i en morir-se la seva mare va estar criada per una dida que practicava el cristianisme en secret (llavors perseguit). En tornar a casa i dir-li-ho al seu pare, aquest la va expulsar i ella va tornar amb la nodrissa. Més tard, el prefecte romà la va intentar seduir però ella li va confessar que havia entregat la seva virginitat a Déu, ell la va denunciar i va ser detinguda. A la presó, el diable la va visitar per temptar-la i, com que no ho va aconseguir, la va devorar, però ella li va obrir el ventre i va poder sortir-ne. En els interrogatoris no va voler renunciar a la fe i finalment mor degollada als 15 anys.
Cal dir però, que santa Margarida el 1969 va ser exclosa del calendari universal dels sants per considerar que no hi havia prou proves que asseguressin la historicitat de la seva vida i obra. Per aquest motiu, des de llavors ja no es considera santa, però el seu culte és permès en aquells llocs on té tradició. La seva festivitat se celebra el 20 de juliol.
El nom d’aquest carrer, que és al polígon Riera de Caldes, ve determinat perquè hi havia hagut una ermita dedicada a la santa. En una documentació del segle xi (1071) ja es diu que l’abat del monestir de Sant Cugat dona uns terrenys annexos a la sagrera de Santa Margarida. A primers del segle xx encara hi havia l’ermita, en estat ruïnós.