Templers, c. dels
Els templers són els cavallers que pertanyien a l'Orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, anomenada també Orde del Temple, una de les més famoses ordes militars cristianes de l’edat mitjana. El naixement dels ordes militars està íntimament lligat amb la nova orientació de l’Església a partir del segle xi, quan neixen les croades com un intent per part dels cristians d’occident d’aturar la Guerra Santa predicada per l’islam. La conquesta de Jerusalem pels sarraïns fou l’esdeveniment que va provocar aquesta intervenció de la cristiandat. La lluita a Terra Santa es va prolongar des del segle xi al xiii.
L’orde dels Templers va ser fundada per diversos cavallers a Jerusalem (la majoria francesos) a principis del segle xii (1119-1120). Les ordes tenien doble funció: feien vots de pobresa, castedat i obediència, com els altres religiosos, i alhora eren guerrers contra els infidels. El nou orde, format majoritàriament per nobles, va assumir el compromís de defensar els peregrins que peregrinaven a Jerusalem i custodiar els llocs sants. L'orde va ser aprovada per l’Església catòlica el 1129 i va créixer molt ràpidament en membres i en poder, també en poder econòmic. Els membres militars es trobaven entre els més preparats. En l’àmbit material, els templers augmentaven el patrimoni pels donatius dels aristòcrates i poderosos i mitjançant permutes, compres i vendes. Els templers vivien en comandes, llocs emmurallats amb església i cases. El primer objectiu de la comanda era l’autoabastament i els sobrants eren enviats a Terra Santa. Els templers preferentment es dedicaven a temes administratius: administrar les donacions, els préstecs i a exercir de banquers.
L’orde va edificar una sèrie de fortificacions per tot el Mediterrani (també en alguns indrets de l’interior de la península Ibèrica) i Terra Santa. Entre aquestes edificacions, al poble el 1150 van edificar la comanda de Palau del Vallès, que ara anomenem de Santa Magdalena (vegeu camí de Santa Magdalena). El lloc escollit era privilegiat: sobre un petit turó, als voltants hi havia terres per cultivar i no hi mancava l’aigua. La terra, la cultivaven ells mateixos o contractaven gent que ho fes. Aquesta comanda templera del municipi havia tingut propietats des de la Plana de Vic fins a Montjuïc i Sant Boi de Llobregat. Se sap que fins i tot van arribar a encunyar moneda al poble.
Els cavallers del Temple ocupaven les fortaleses més importants dels regnes reconquerits als musulmans, les restauraven segons les seves necessitats de seguretat i establien convents en les més adequades. A l’àmbit intern, l’orde tenia una estructura religiosomilitar fortament jerarquitzada
Els templers van perdre poder i van començar a tenir mala fama quan es va perdre Terra Santa. El rei Felip IV de França estava fortament endeutat amb l’orde i va pressionar el papa Climent V perquè prengués mesures contra ells. A partir de l’any 1307, un gran nombre de cavallers templers van ser detinguts, forçats a confessar sota tortura i cremats en la foguera. Aquesta repressió tan forta no va arribar a Catalunya perquè la comanda estava sobre protecció del rei Jaume I, que havia viscut de nen a Montsó amb cavallers de l’orde. Finalment, l’any 1312, Climent V va cedir a les pressions de Felip el Bell i la va dissoldre. Els templers van ser substituïts pels Hospitalers, un altre orde militar semblant.
El carrer és a la urbanització Can Cladellas, a prop de les cases de l’antiga comanda templera de Sta. Magdalena, de la qual rep el nom.